Joan-Albert Ribas / Una de les vistes més reproduïdes de la ciutat d’Eivissa és el perfil (skyline en solen dir ara el més saberuts) de Dalt Vila, coronat per la nostra Catedral. Si la foto és prou detallada, s’hi veurà el rellotge redó damunt la porta principal d’aquest temple, que sembla que està un poc escorat a l’esquerra a la contemplació de qui l’observa.
Si us hi atracau més, per exemple des de la plaça que du el mateix nom del temple (i hi posau atenció) veureu que al voltant del rellotge es veuen encara mostres d’una obra que va canviar la fesomia de la torre i es va inaugurar l’1 de gener de 1930, encara que ja va donar l’entrada del nou any als habitants de la ciutat d’Eivissa el 31 de desembre de 1929.
A la Catedral d’Eivissa ja està documentat un rellotge des de mitjan segle XV, segons explica el canonge Francesc Xavier Torres Peters a la documentada veu rellotge que redactà per a l’Enciclopèdia d’Eivissa. També Mn. Torres Peters ens ha donat valuosa informació per completar aquestes notes.
Hi ha múltiples testimonis de la fesomia de l’antic rellotge quadrat, des de les làmines de Les Antigues Pitiüses, de l’Arxiduc Lluís Salvador, dibuixos i fotografies, com la següent, de la guia Ibiza y Formentera, començada pel periodista mallorquí Joan B. Ensenyat, que acabaren els eivissencs Bartomeu de Roselló i A. Llobet i Ferrer i impresa el 1929 per a la col·lecció Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona (aquest nom, tan directe, rebien els foments del turisme les primeres dècades del segle XX). Li quedava poc a aquest rellotge de la foto…
Tot aquest moviment de canvi al rellotge de la Catedral va néixer a iniciativa popular, mitjançant subscripció iniciada pel militar i polític Vicent Pereira i Morante, que també va ser un dels impulsors del Teatre Pereira, equipament cultural i d’oci que va marcar tot el segle XX i que rebé el nom d’aquest personatge.
La recaptació va tenir un important ressò, tal com testimonien les notícies que publicava la premsa local (totes les notes periodístiques de l’època les he extret de l’hemeroteca de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, AHEiF). Poques setmanes abans de la seua inauguració anaven a bon ritme les aportacions econòmiques i així, el 3 de desembre, entre anuncis d’entrades i sortides del port, tant de persones influents com de mercaderies, i anuncis buscant cosidores, trobam la següent nota al diari La Voz de Ibiza:
“Suscripción para el nuevo reloj de la Catedral
Suma anterior: 4.758,50 Ptas.
D. Mariano Marí 10,00
D. Juan Ramón Jaime 5,00
D. Antonio Roig Quetglas 5,00
D. José Cardona Riera 5,00
D. Párroco de San Carlos 5,00
Suma y sigue _________________ 4.788,50 Ptas.”
El suport popular va ser important i així ho recull també el mateix diari, que el dia 29 de desembre d’aquell any deia, en una breu:
“EL RELOJ de la Catedral.
Ayer quedó definitivamente montado el nuevo reloj de la Catedral adquirido por suscripción popular. Desde hoy se nos asegura que regirá la población por el nuevo reloj”.
I, el dia abans de la inauguració, 31 de desembre de 1930 diu La Voz:
“El reloj de la Catedral. Hemos tenido ocasión de hablar con nuestro amigo D. Bartolomé Ramón y Capmany que dirige las obras del campanario de la catedral para la instalación del reloj y nos ha dicho que hoy quedarían terminadas las referidas obras. Que esta noche daría definitivamente la luz a fin de que alumbrara al inaugurarse los últimas horas del año 1929 y las primeras del nuevo año 1930. Luego entregará la llave al Sr. Alcalde dándole cuenta de la gestión que le encomendó. También nos ha dicho que en la salita del reloj y frente al mismo ha mandado poner una inscripción que dice:
“Reloj adquirido por suscripción pública iniciada por don Vicente Pereyra y por el M. I. Ayuntamiento presidido por el Alcalde D. Eugenio Bonet. Inaugurado el día 1º de Enero de 1930”.
L’incendi de 1963
Tota aquesta col·laboració popular per al nou rellotge desaparegué tres dècades després, justament una altra Nit de Cap d’Any, la de 1963, tal vegada algun dels nostres lectors més veterans recorden el fet: un virulent incendi va destruir la torre de la Catedral, per fortuna sense danys humans, ja que el campaner i la seua família, que l’habitaven, havien sortit de Vila perquè era dia de festa. Els pocs mitjans humans i tècnics amb què comptava Eivissa aquell any (bombers del nou aeroport, de Campsa, protecció civil, exèrcit i molts de voluntaris) evitaren que passàs a la resta de l’edifici. El Diario de Ibiza del dia 2 de gener en donava, en portada, una exhaustiva informació:
La fesomia redona es va mantenir en la nova aparença, encara que es va haver de substituir tant l’esfera com tota la maquinària. I de llavors ençà ha donat l’hora fins avui a la gent eivissenca… Aquí teniu un senzill apunt històric del nostre passat immediat. Molts anys i bons!
Joan-Albert Ribas
Molt interessant! Ja m’havia fixat que el rellotge de la torre ha canviat respecte de fotos antigues, però no en sabia aquesta història.
Del que sempre he tingut curiositat és per la finestra de la dreta de la fila inferior. Per què és més grossa?