L’Audiència qualifica de “penós sarcasme” la condemna de només tres funcionaris per l’empadronament irregular de votants a Formentera

@Ara Balears – Noudiari/ El cas Mapau, aquell gran escàndol en el que s’investigà, sense poder avançar fins el final, el suposat empadronament irregular a Formentera d’emigrants per a les eleccions del 1999 (on l’escó d’aquesta illa havia de ser clau per pocs sufragis) s’ha resolt ara, quinze anys després, amb l’ única condemna dels tres funcionaris que contractaren la suposada «agent electoral» Maria de la Pau Segura.

La secció segona de l’Audiència de Palma ha condemnat a penes de dos anys, 22 i 20 mesos, als tres funcionaris que falsejaren els documents que permeteren la contractació de Maria de la Pau, que dona nom al escàndol. Entre les falsedats documentals destaca el acta de l’ entrevista fantasma que realitzaren a la candidata un dia en el que ella ja era per Amèrica del Sud, oficialment per reforçar els lligams comercials de les empreses de Balears allà.

Una resolució que no depura responsabilitats
Ara bé, abans d’arribar a la condemna, el tribunal deixa clar que aquesta no és la resolució que exigia el cas Mapau. El tribunal afirma que «resulta un penós sarcasme» que al final l’exigència de responsabilitat es redueixi als avui acusats». I és que l’eventual implicació dels en aquells moments responsables del Govern balear, -quan Jaume Matas n’era el president, Rosa Estaràs la vicepresidenta i Josep Juan Cardona, el conseller del qui depenien les relacions comercials exteriors- fou resolta per instàncies judicials superiors i no es pogué avançar en la investigació que el ministeri fiscal, en la persona del recentment desaparegut Antonio de Vicente Tutor, impulsava. Per aixiò, el tribunal ve a dir que, opini el que opini, no pot entrar en més consideracions sobre els qui no s’asseguren mai al banquet i que s’ha de limitar a avaluar l’actuació dels tres funcionaris…. els únics que han arribat a judici.

Tot i així, Matas no haurà pogut evitar que el seu nom quedi escrit en la sentència del cas Mapau. Ni tampoc Rosa Estaràs. Ni la reunió celebrada a Presidència, a la qual assistí Maria de la Pau Segura. Oficialment quedarà escrit que en ser interrogada Maria de la Pau sobre el tema d’aquesta reunió, ella digué que «es parlà de les relacions amb les cases» i «que no sabia si en aquesta reunió es planificà un desviament de funcions per a que ella treballara per a presidència»….La sospita de que allà es donassin les instruccions, amb esquema manuscrit inclòs,  per censar emigrants quedarà sempre en l’aire, tot i que ella ho negà.