L’aventura de mantenir la cultura viva

@D.V./ Diu el tòpic que quan acaba l’estiu i les llums de les discoteques s’apaguen, l’illa d’Eivissa inicia un llarg període d’hibernació. Una afirmació que cada vegada és més un tòpic i això és veu en els més diversos àmbits com, per exemple, la cultura. L’endèmica manca de vida cultural que patia Eivissa a l’hivern s’està pal·liant gràcies, sobretot, a la iniciativa individual d’alguns romàntics que lluiten per crer un caliu literari, portar grups musicals emergents sense haver d’esperar a unes festes patronals, o projectar pel·lícules de primer nivell en versió original.

Els noms emergents de l’indie, en directe
Una de les iniciatives culturals més engrescadores del darrer any ha estat la que impulsa el col·lectiu Xiringuito a Groenlàndia, un projecte iniciat per cinc joves músics que es proposen incloure a Eivissa en el circuit de gires dels grups de pop i rock independent. De moment, gràcies als contactes i a la proximitat geogràfica, han portat a molts grups mallorquins com els Oso Leone, o catalans com Za! o Mujeres. També s’han apuntat més èxits com els concerts de Bigott, Punsetes i el del nord-americà Bart Davenport. Tots els concerts s’han celebrat la sala El Reencuentro de Sant Antoni, amb un aforament de 200 persones.

“Tenim la sort que la marca ‘Eivissa’ és un gran reclam i que els grups es moren de ganes de tocar aquí. Això ens permet que els artistes baixin els seus honoraris. També són importants les relacions personals… i com que nosaltres també som músics i coneixem a gent del circuit, podem atreure a grups que estan de gira” comenta Joan Noguera, de Xiringuito a Groenlàndia.

Els seus concerts són pràcticament els únics de bandes foranes que es realitzen a Eivissa durant tot l’hivern. A més, com que tota la música en directe és gratuïta, a bars o en festes patronals, no hi ha cultura de pagar per veure música en viu: “No es pot dir que no existeix un públic si no té una oferta. Els has de donar una oportunitat. Has de crear una cultura de concerts, has de portar grups i així vas construint un públic que demanda música en directe”.

El que un petit teatre pot donar de si
L’oferta ajuda a construir una demanda. Sense oferta no és possible un públic. Això també ho té molt clar Adrià Tugués, programador del Teatre Espanya, a Santa Eulària des Riu. Aquest teatre és de propietat municipal i pràcticament cada dia de l’any té activitats programades: “Quan vam començar a projectar pel·lícules en versió original quasi no teníem públic, però ara tenim ocupacions molt bones”.

Per una banda, al ser un espai municipal, l’escenari del Teatre Espanya ha d’estar obert a tots els grups de teatre amateur del poble, als músics locals o activitats escolars. Al marge d’això, també intenta atreure a grups o gires teatrals de petit format i s’ha apuntat èxits com aconseguir portar a l’actor Alberto Sanjuan. Però el que caracteritza la programació de l’Espanya és l’aposta pel cinema en versió original, combinant pel·lícules comercials amb pel·lícules d’autor i títols que no arriben a les pantalles comercials. “Hem d’oferir el que altres no ofereixen, i el Teatre Espanya s’ha convertit en un referent en el cinema en versió original. A més, també projectem títols comercials pensant en el gran nombre d’estrangers que viuen al poble” comenta Tugués, cinèfil empedreït.

El programador del Teatre Espanya insisteix en el fet que cal cuidar al públic, i per això s’ha creat l’Associació d’Amics del Teatre Espanya, molt actiu a facebook i que té un feed-back continu amb el públic: “Si ens pregunten, contestam. Si ens demanen pel·lícules, les intentem portar. La nostra filosofia és ‘si tu et preocupes per naltros, naltros ens preocupem per tu’. I així construïm fidelitats”.

La república irredenta de la paraula escrita
Al marge de les botigues que venen diaris, llibres de fotografies de d’Eivissa per a turistes i volums de butxaca, si parlem de llibreries en el sentit estricte de la paraula, en tota l’illa només queden dues: Mediterrània i Hipèrbole, a Vila. Dues supervivents que intenten mantenir viu el foc de la cultura escrita a l’illa.

“El model del llibreter que està assegut en una cadira esperant que arribin els clients, està mort. El llibreter ha de sortir al carrer i implicar-se en crear vida cultural al seu voltant” comenta Pablo Gonzàlez, propietari d’Hipèrbole. Absolut lletraferit, Gonzàlez és d’aquells llibreters que t’agafa del braç i comença a treure títols i recomanar-te llibres. Als darrers mesos, a més, ha impulsat presentacions de llibres, conferències i tallers per a infants. Així, durant aquest mes de desembre ha celebrat el ‘Dia George Saunders’ amb una lectura a càrrec del poeta i traductor eivissenc Ben Clark, una xerrada de Ramón Juncosa sobre la literatura de viatges de Gabi Martínez, o una xerrada sobre nutrició infantil a càrrec d’Alexia Juvín.

L’il·lusió de Gonzàlez és intensificar les activitats durant 2015, fidelitzar un públic creixent i crear un caliu cultural: “Volem oferir unes activitats regulars i donar-lis d’un ordre, un significat”. Un dels seus últims éxits ha estat la creació d’un club de lectura i ja ha tancat la presència de l’escriptor Alejandro Palomas, que el 23 de gener presentarà el llibre ‘Una madre’ editat per Siruela. “És dur i et provoca molts mal de cap, però val la pena, no?” resumeix el llibreter.