Marian Ferrer és la directora de l’Escola d’Art d’Eivissa des de juliol de l’any 2019, i recorda perfectament quan va començar a ser professora al centre: el set d’octubre de 1994. I abans va ser alumna, finalitzant els seus estudis l’any 1991, quan l’escola estava ubicada a l’avinguda Espanya, a Vila (on ara hi ha el Conservatori Professional de Música). Va aprendre a fer ‘figurins’, el que ara es diu disseny de moda. «He estat la meitat de la meua vida en aquesta escola», comenta just abans d’una entrevista amb Noudiari a la mateixa escola (Carrer Riu Duero, 5, Sant Jordi).
Precisament aquest divendres, 17 de juny, és l’últim dia per inscriure’s als cicles que ofereix l’Escola d’Art, període que va començar el passat dia 9. Del 23 al 29 de juny és el torn de les inscripcions per al Batxillerat Artístic.
Com estan anant les preinscripcions per al curs 2022-2023?
Per una banda, amb els cicles estam molt contents perquè tenim molta gent interessada, però demà ja acaben les preinscripcions i hi ha joves que estan esperant les notes d’ESO per a poder apuntar-s’hi. Ells no tindran les notes de secundària fins a la setmana que ve. Aquest és un tema que no hem acabat d’aclarir amb la conselleria d’Educació, hem d’ajustar els calendaris perquè això no passi. De tota manera, la gent que no es pugui inscriure ara, ho farà de l’u al cinc de setembre. Hi ha moltes famílies que ens truquen i fan la preinscripció en cicles sabent que els seus fills sortiran exclosos, perquè els hi falta documentació, però això no vol que dir que no es puguin apuntar. Després, en setembre, tot s’arregla, però aquest és l’inconvenient, que els que han acabat ara l’ESO i volen fer un cicle amb nosaltres, no tindran confirmada la plaça fins al setembre.
Quina previsió tenen quant al nivell de matriculació d’enguany?
La veritat és que tenim molt bones expectatives, perquè duim tot el curs tenint molta difusió en premsa de coses que feim a l’escola, trobam que els mitjans de comunicació ens acompanyau en tot d’una manera impressionant, ens trobam molt recolzats. Vosaltres li heu donat ressò a cada activitat i cada cosa que hem fet. Tot això s’acaba traduint en nombre de matrícules, perquè aconseguim arribar a més gent, que va coneixent tot el que feim. Ens arriben comentaris com «No sabia que existia una Escola d’Art a Eivissa» o «No sabia que a Eivissa es podia estudiar moda», i altres d’aquest estil. Encara és prompte per valorar el procés de matriculació als cicles que està en marxa, però ara ja hi ha entre 30 i 50 persones interessades en ells. El curs que ara acaba el vàrem començar amb 224 alumnes i actualment, entre baixes i tot, ens hem quedat en 208. Professors en som aproximadament 35.
Quins cicles acostumen a tenir més èxit?
Uf! Jo et diria que és tot molt cíclic. Hi ha temporades en què a Moda tenim moltes matrícules, altres anys passa a Forja artística, altres a Ebenisteria, i altres a Moblament. Això sí, dels nostres cinc ciclistes formatius, ara mateix l’estrella és Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Assistència al Producte Gràfic Imprès. Hi accedeix molta gent que surt directament de l’ESO i normalment sol estar ple.
I estau preparant també coses relatives al món digital.
Sí, nosaltres ens vàrem implicar en un projecte de l’Ajuntament d’Eivissa, que és del Districte 07800, en què està implicat el sector institucional, empresarial i el sector educatiu. Aquest districte el que pretén és incorporar les noves tecnologies, el món digital i 3D a l’illa d’Eivissa, que prou falta ens fa. Fa uns mesos es va inaugurar la primera part d’un ‘FabLab’ [laboratori de creació digital], la més petita, a sa Drassaneta, i ara cal la segona part, la més grossa, amb la que a l’Escola d’Art arribarà maquinària pesant. I això tindrà una repercussió important tant a l’escola com en els nostres cicles formatius. És una cosa que arribarà per quedar-s’hi. S’instal·larà el ‘FabLab’ a una aula molt gran que tenim, i en juliol començarà la reforma prèvia que cal per a poder acollir aquest projecte, de la que s’encarrega la conselleria d’Educació. De manera que al centre tindrem maquinària d’última generació d’impressió i 3D, amb robot inclòs. Estam molt contents, és una inversió molt valuosa en un centre tan modest com el nostre. La conselleria assumeix la reforma i tota la maquinària ve de part de l’Ajuntament a través de fons Feder [Fons Europeu de Desenvolupament Regional].
Molta gent desconeix que es fa exactament a l’Escola d’Art. Què ofereix aquest centre? Amb quines dinàmiques es treballa?
Nosaltres tenim diversos vessants. A la part de batxillerat hi ha un currículum amb unes matèries molt establertes, i funcionam més o menys com a la resta d’instituts, llevat de què hi ha una sèrie d’assignatures que són molt artístiques. Els alumnes tenen dibuix artístic, dibuix tècnic, tenen volum, fan feina amb fang, guix, etc. I tenim la part de cicles. N’hi ha de Moda, de Moblament, de Forja artística, d’Ebenisteria, i el d’Assistència al Producte Gràfic Imprès. Cadascun té les seues dinàmiques establertes. A moda treballam la part del patronat, confecció i disseny; a Moblament treballen el disseny d’espais interiors, a Forja i Ebenisteria fan molts projectes. El darrer es tracta d’una escultura que hem fet a l’escola i que es troba actualment al hall; va ser una proposta de l’Associació de Professors i Docents d’Eivissa (APDE). L’obra ret homenatge als infants per la seua valentia durant la covid. I quan no desenvolupam projectes propis, sempre intentam fer col·laboracions amb qualsevol altre institut, altra escola, institucions, empreses…
També feis moltes activitats, com la Setmana Cultural, celebrau el Dia Internacional de Poesia, l’Ibiza Inclusion Week…
Sí, i aquest dissabte estam nominats a un premi i anirem a Caló de S’oli. Es tracta dels ‘Ibiza Inclusion Awards‘, uns premis que es donen a diferents empreses, institucions, i col·lectius educatius de l’illa que s’han implicat en la inclusió, i nosaltres, com a escola, som un dels nominats. De fet, el trofeu l’ha dissenyat un alumne nostre del cicle de Forja, en Willem Van Cornewall, un jove de 20 anys.
Moltes vegades també us visiten artistes que s’han format a l’Escola d’Art i aprofiten per passar un dia amb els alumnes.
Sí, perquè quan arriben, molts alumnes tenen molt clar el camí que volen seguir, però també n’hi ha molts que no. I quan portam a l’escola pintors, escultors o qualsevol persona que ha estudiat aquí i que després ja s’ha llaurat un camí, als nostres estudiants se’ls hi demostra que realment és possible dedicar-se a l’art i viure de l’art. He de dir que precisament aquests dies estam tenint presentacions de projectes finals, d’obra final i projectes integrats dels cicles, i just aquest matí ha set molt polit sentir que després de dos anys aquí, quan han acabat els seus estudis, els alumnes estan tan agraïts i contents amb l’escola i amb el professorat. Tot això no es paga de cap manera. Els nostres alumnes venen perquè saben el que volen, i si no, troben el seu propi camí durant el trajecte. Ens sentim molt orgullosos de donar resposta moltes vegades a persones que no acaben de veure a què volen dedicar-se, i aquí els acollim amb els braços oberts i els guiam. Sempre es diu que a l’Escola d’Art som com una petita família.
«Tant en el curs anterior com en aquest, han entrat diverses partides extraordinàries per dotar-nos de material, ara ens donen molt de suport»
La millora de les instal·lacions és una reivindicació històrica de l’Escola d’Art d’Eivissa. Com es troba això ara mateix?
Així com abans la conselleria ens tenia una mica abandonats, he de dir que enguany ens donen molt de suport. Tant en el curs anterior com en aquest, han entrat diverses partides extraordinàries per dotar-nos de material, ens estan fent ara tota la remodelació de la caldera, que ja era molt vella i necessitava renovar-se. També estan previstes les obres del ‘FabLab’ que he comentat abans, i estam en previsió de cara al curs que ve perquè ens arreglin tota la part de fontaneria i banys, electricitat, etc. És a dir, ara mateix hi ha un interès i una preocupació per recolzar-nos en totes les necessitats quant a infraestructures.
És a dir, les reformes que sempre s’han reivindicat ja estan totes ateses? O queda alguna cosa en l’aire?
Alguna cosa queda, però ara s’estan fent avenços a poc a poc i se’n preveuen més, anam pel bon camí. La conselleria ara mateix ens escolta i ens demana què necessitam. És cert que l’escola sempre havia tingut una sèrie de reivindicacions; estam en aquest indret, un poc allunyats del centre, amagats, i ens havíem arribat a sentir un poc tots sols. Crec que ara s’està fent molta feina per canviar això i ho estam aconseguint, no al 100%, però a poc a poc.
En el seu moment es parlava de traspassar l’Escola d’Art a sa Coma. En què va quedar tot allò?
És veritat que les previsions eren traslladar l’escola a sa Coma. Però t’he de dir que quan entr de directora en el 2019, des del centre ens plantejam si realment volem anar-hi o no. Per part de la delegada d’Educació d’Eivissa, na Margalida Ferrer, m’he sentit recolzada des del primer moment. Va parlar amb nosaltres per veure què volíem, és a dir, se’ns va donar l’opció de decidir, cosa que està molt bé, perquè s’han tingut en compte les nostres necessitats. Ho vaig portar al claustre i tots, de forma unànime, vàrem decidir que ens quedàvem aquí, perquè traslladar-nos a sa Coma era tornar a viure aquest trasllat traumàtic que vàrem tenir per passar de l’avinguda Espanya a on estam ara. Havíem de tornar a començar de nou. I ara hi ha gent que per arribar al centre ha d’agafar dos autobusos, però és que a sa Coma passaria exactament el mateix. Vàrem pensar que el canvi no ens suposava res positiu i que ens quedàvem on ara, sempre que no hi hagués l’oportunitat de tornar a la ciutat, cosa que realment creim que hi ha un deute moral, l’escola hauria d’estar dins Vila. Per tant, ens quedam aquí sempre que se’ns doti de les necessitats que té l’escola quant a infraestructures i altres aspectes.
És a dir, l’únic trasllat possible seria a Vila.
Sí, aquesta és de moment la nostra casa. Ens mouríem només per anar a la ciutat, i no a qualsevol indret, evidentment. Hauríem de tornar a un lloc adient, perquè vàrem deixar a l’avinguda Espanya un edifici que era per nosaltres i vàrem venir aquí. No tornaríem tampoc a qualsevol banda.
«Hi ha alumnes que per arribar a les 8 del matí a classe, dependent del poble d’on siguin, s’han d’aixecar a les sis del matí per arribar a l’hora»
Comentaves el problema amb el transport públic per arribar aquí.
Sí, perquè és cert que arribar a la nostra escola és complicat. L’any passat vàrem parlar amb Roberto Algaba [director insular de Transports], del Consell d’Eivissa, i ens va fer sentir totalment recolzats, perquè van canviar uns minuts l’horari de l’autobús per adequar-lo als nostres alumnes. Tot i això, com que tenim alumnat de tota l’illa i no només de Vila, hi ha gent que per poder arribar a les vuit del matí a classe, depenent del poble d’on sigui, s’ha d’aixecar a les sis per arribar a l’hora. Hi ha alumnes que agafen dos busos i altres que s’ho arreglen entre ells i una setmana uns pares duen a un grup d’alumnes a l’escola, i una altra, uns altres pares. L’alumnat major d’edat té moto o cotxe i s’ajunten entre ells. Si els alumnes volen venir, al final busquen la forma de fer-ho. Hi ha qui ve en bicicleta.
Tampoc volia oblidar-me de preguntar-te per les noves formes d’art que estan sorgint. Tenim els NFT, per exemple. Pareix que l’art i la cultura també estan explorant l’esfera digital i que ara mateix hi ha una finestra molt oberta. Tal vegada més endavant, quan l’art canviï, els estudis s’hauran d’adaptar al que vingui.
Exacte, i pens que una cosa que han de fer les conselleries d’educació i també els centres educatius és adequar-se i posar-se al dia amb totes aquestes coses. Nosaltres som una escola d’art que té molt en compte els oficis i la part artesanal, per exemple, però tot això sempre ha d’anar de la mà amb les noves tecnologies, si no, no avançarem. Per això crec que el ‘FabLab’ situarà l’Escola d’Art d’Eivissa en el segle XXI.
