Sant Josep es queda sense aigua dessalada per a una part de la seva població

L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha estat informat per l’Abaqua que amb efecte immediat veurà reduït el cabdal d’aigua dessalada que rep el municipi, que fins ara permetia atendre les necessitats de tota la població. Després d’avaluar les distintes alternatives amb els tècnics i la concessionària del servei municipal d’aigües, Aqualia, s’ha considerat que la menys perjudicial per garantir l’aprofitament del cabdal disponible és deixar de subministrar al ramal que arriba a sa Caleta, que és la part de la xarxa municipal que registra un pitjor rendiment (del 40%) i que rebrà aigua de pou mentre duri la situació. Això afectarà al voltant de 2.500 abonats, amb un consum aproximat de 1.000 metres cúbics diaris. 

L’alcalde de Sant Josep i responsable de la gestió de l’aigua al municipi, Ángel Luis Guerrero, ha explicat que s’està estudiant com compensar els afectats pel temps que rebin aigua de pou a les seves cases. També ha demanat al conjunt de la ciutadania de Sant Josep que faci «una gestió més responsable que mai de l’aigua que surt de l’aixeta, cada gota és valuosa i no se’n pot perdre ni una».

Fins ara, tota l’aigua que consumia Sant Josep procedia de les tres dessaladores de l’illa. L’Abaqua ha vingut subministrant al voltant de 17.500 metres cúbics diaris al municipi, per damunt dels 16.500 que té assignats per contracte però per sota dels 21.000 que demana des de fa temps per poder garantir la qualitat del subministrament a la seva població real durant l’estiu. «Ara l’agència balear informa que no pot garantir tampoc l’excedent d’aigua dessalada que es venia rebent i això obliga a prendre una decisió molt difícil. L’única alternativa era baixar la qualitat de l’aigua a tot Sant Josep, el que afectaria durant mesos a tota la ciutadania», ha explicat l’alcalde.

Guerrero ha demanat a l’Abaqua que estudii el consum de l’illa al seu conjunt per mirar de trobar el cabdal necessari per sortir d’aquesta situació, però també ha recordat que «si l’objectiu és deixar de consumir aigua de pou a Eivissa per recuperar els nostres aqüífers és imprescindible optimitzar la gestió del recurs a nivell insular i dimensionar la producció de les dessaladores a la població que ja tenim, i així ho hem apuntat a tots els fòrums on hem participat per parlar del cicle de l’aigua. El problema que avui li toca patir a Sant Josep és un recordatori que fan falta més inversions», ha dit.

Guerrero també ha recordat que als últims dos mandats el municipi ha invertit més de 15 milions d’euros en renovar la seva xarxa d’aigües, «que estava molt obsoleta i perdia més aigua de la que arribava a les cases per la desídia dels que governaven abans». En aquest sentit, ha destacat que «s’ha fet molt d’esforç per gestionar bé un recurs molt valuós» i que, precisament, a dia d’avui l’únic ramal que falta per posar al dia és el de sa Caleta, que costarà al voltant d’uns 5 milions d’euros i que s’abordarà ben aviat. 

Amb la xarxa renovada en la seva totalitat, la següent passa que ja planifica l’Ajuntament és la construcció de dipòsits de prou capacitat per poder cobrir temporalment les necessitats de la població en casos d’interrupció del cabdal d’aigua dessalada per qualsevol causa.

Al marge d’aquestes inversions, i conscients de la necessitat de fer una gestió responsable d’un recurs escàs com és l’aigua, Sant Josep aplica des de fa uns anys l’ordenança que imposa mesures d’estalvi com la prohibicó del reg de jardins amb aigua de la xarxa municipal, que tampoc es pot dedicar a l’emplenat de piscines. També s’han implementat mesures com els controls telemàtics dels comptadors que permeten detectar i localitzar consums excessius i altres anomalies, com les connexions il·legals a la xarxa i altres fraus, a més de possibles avaries i fuites, diu Sant Josep. 

Així mateix, des de fa dos anys l’Ajuntament de Sant Josep no autoritza cap nova alta a la xarxa municipal per habitatges en sol rústic, que han de cobrir a través d’altres proveïdors les necessitats de consum d’aigua. «Això és així perquè consideram prioritari garantir la demanda dels nuclis urbans del municipi, que és la primera obligació que tenim i on es concentra la majoria de la nostra població», ha justificat l’alcalde.