Marina Ribas Torres / A Eivissa i Formentera, a l’igual de la majoria d’indrets del món, la gastronomia sempre ha anat de la mà de les festivitats religioses, moltes vegades lligades amb canvis d’estació. L’u de novembre se celebra Tots Sants, on es rendeix un homenatge als difunts amb una trobada on les menges de temporada són les protagonistes.
Antigament, (i diem antigament perquè ja gairebé ningú la celebra així) la nit de Tots Sants es feia una vetlada a les cases, on es reunia tota la família al voltant de la taula per fer ‘sa trencada’, que consistia en un sopar a base de fruits secs, fruita de temporada i panellets (a algunes cases) i bunyols, banyats amb vi dolç i vi pagès.
Joan Castelló escrivia ja l’any 1976 un article per a Diario de Ibiza, publicat també al llibre Greix Vermei i altres escrits, on es lamentava que la festa de Tots Sants hagués perdut la joia de temps més antics i explicava que “avui pareix que sa gent ja en fa poc cas d’aquesta festa que en un temps sí que ho era, festa; i grossa. D’aquelles de menjar a prou, també. […] Avui, com que sa gent va farta de tot i no va d’estar dins sa casa, això ja no és festa”.
N’Esperança, de 77 anys, m’explica com celebraven a ca seva aquesta festivitat. “Paràvem taula a la porxada de casa. Era una taula de fusta gran. Allà hi posàvem pinyons, ametlles, bellotes… I amb una massa o una pedra anàvem trencant. Menjàvem magranes desgranades i un parell de dones es posaven a fer bunyols”.
Panellets
Actualment, la tradició mana que per Tots Sants es mengen panellets, però a Eivissa, els panellets, només els podien comprar famílies amb un determinat poder adquisitiu, ja que s’acostumaven a comprar a les pastisseries de Vila. A les cases pageses es feien bunyols i els padrins regalaven unes patenes grosses de fruita confitada als seus fillols.
N’Esperança conta que, en haver acabat sa vetlada, anaven tots a dormir deixant la taula parada, tapada amb uns pedaços perquè no hi anessin les mosques. Abans d’anar al llit, deixaven un llum d’oli fet amb un ble de pedaç encès damunt la taula tota la nit perquè les ànimes poguessin veure-s’hi bé si entraven dins la casa a visitar els vius. Al dia següent, després de la nit de la trencada, es tornava a reunir la mateixa gent al voltant de la taula encara parada, es passava el rosari i es dinava de tot allò que havia sobrat.
Joan Castelló explica també en el seu article que la gent jove visitava les cases amb un senalló i fent brular el corn demanant alguna cosa per les ànimes. Si en alguna casa no hi havia res, responien: -Ni mancos p’es cossos!, cosa que provocava la següent resposta: -Mal vos caigui es cul a trossos!, amb la conseqüent rèplica: -I tu el repleguis a mossos!
Nous gustos
Actualment, la festivitat de Tots Sants ha adquirit un caire de celebració ben diferent a com es feia antigament a les cases dels eivissencs i formenterers. La relativa facilitat per adquirir productes de pastisseria ha deixat de banda la tradició de fer bunyols a casa i la gent ha optat per comprar els coneguts panellets, que també són tradició a la resta d’indrets de parla catalana. En podem trobar de pinyons, (els genuïns) i d’ametlla. Els darrers anys, els pastissers han creat nous gustos i formes per a aquets menuts dolços (essència de maduixa, amb cires confitades…), tot i que els autèntics triomfadors són sempre els tradicionals panellets de pinyons.
La tradició de ‘sa trencada’ es reviu a través de la gastronomia a les Pitiüses més que des de la vessant religiosa. És per això que, en algunes escoles, s’intenta que els infants coneguin més de prop les tradicions de les Pitiüses organitzant trencades populars als centres, com seria el cas de l’escola de Puig d’en Valls, que anys enrere organitzava una trencada al molí del poble, o bé, fent patenes amb llepolies i altres dolços per emportar a casa i compartir amb la família el dia de Tots Sants.
Tal i com deia Joan Castelló “això, aquesta festa tan casolana, tan familiar, avui ja no és festa”, però sempre serem a temps de recuperar la història i, qui sap, si algun dia, ens tornarem a ajuntar tots al voltant de la taula per xerrar i deixar que les güeles ens expliquin contes i rondalles de por per celebrar que els morts venen a visitar-nos.
Gràcies per l’explicació!!