La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i el conseller insular d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, s’han reunit avui a la seu del Consell de Formentera amb el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, el secretari del CES, Josep Valero, i la cap d’Estudis, Ana Garau, que els han presentat la memòria d’aquest organisme sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2020. Després de la trobada, han fet una presentació davant els mitjans de comunicació.
Dades útils per a traçar un futur
La presidenta del Consell de Formentera ha destacat, en primer lloc, la feina primordial del CES, «un òrgan independent de participació i anàlisi que ens ajuda a fer una fotografia real de la situació actual de les illes i a repensar el nostre futur». Ana Juan ha assenyalat que l’informe de 2020 «incideix en la grandíssima estacionalitat de la nostra economia, així com la forta pressió humana sobre Formentera als mesos d’estiu, amb les dades percentuals més altes de les Illes». «Són aspectes que ens han de fer reflexionar sobre el camí que hem recorregut i el futur que volem per a l’illa», ha afegit.
Segons han explicat des del CES, la memòria d’enguany es caracteritza per l’impacte que ha provocat la covid-19 a les Balears. Segons les dades més rellevants recollides a la memòria pel que fa al panorama econòmic, les Illes han estat la comunitat més afectada de l’Estat.
El VAB (valor agregat brut) ha retrocedit un 20,7 %, el turisme ha caigut un 81 % i la despesa turística un 83,9 %. A les Pitiüses, la caiguda ha estat del 24,6 %, la més forta de tot l’arxipèlag, a causa de la dependència del turisme internacional.
D’altra banda, han destacat que Formentera té la renda bruta disponible per càpita més baixa de totes les illes, un 28 % per sota de la mitjana espanyola i un 30 % de la balear, al voltant d’11.275,5 €.
El pes del sector serveis en el total del VAB a les Pitiüses és el més elevat de les illes, del 71,1 %; el 83 % de les empreses d’alta a la seguretat social a Formentera operen en el sector de serveis.
La caiguda del turisme a les Pitiüses ha estat molt semblant a la del conjunt de les Illes Balears: un 80,3 %. Si es diferencia pel lloc d’origen, a les Pitiüses el turisme estranger va caure un 87,8 % i el nacional un 50,1 %.
La construcció va augmentar
La construcció, que el 2020 va retrocedir en el conjunt de les Balears, va augmentar a les Pitiüses: en un 0,8 % les obres visades i en un 4,8% els habitatges visats.
Pel que fa al mercat de treball, les afiliacions a la seguretat social varen retrocedir a Formentera un 15,3 %, el doble que al conjunt de l’arxipèlag. La menor de les Pitiüses té l’índex d’estacionalitat més elevat, del 123,3 %.
Pel que fa a la població, Formentera té un 28,69 % de població estrangera i un 64,53 % ha nascut fora de les Illes Balears, segons recull també aquest informe.
