Artur Parrón demana la dimissió de Vicent Serra com a diputat autonòmic si torna a treballar a la sanitat pública

@Noudiari/ Artur Parrón afirma que Vicent Serra «hauria de dimitir de diputat si recupera el seu lloc de feina a la sanitat pública». La Mesa del Parlament a la fi ha decidit (Esquerra Unida ho venia demanat des de la legislatura 1999-2003) acabar amb la dedicació plena, que permetia compatibilitzar l’important sou dels parlamentaris amb altres activitats econòmiques. A partir d’ara, el sou estarà reservat als diputats amb dedicació exclusiva, encara que la resta podran cobrar un sobresou molt important per la via de les ‘dietes globalitzades’, un eufemisme, segons Artur Parrón, «que permet retribucions que no s’han de justificar amb la intensitat del treball parlamentari».

Aquestes dietes, que no cotitzen i que no tenen la condició formal de salari, tenen una quantia variable en funció de si és un ‘diputat ras’ o si té la condició de portaveu o membre de la Mesa però, en qualsevol cas, la seua quantia «és molt superior a la mitjana dels salaris que cobren els treballadors per jornades completes», asegura Parrón.

Davant d’aquesta situació Parrón considera que Vicent Serra ha de dimitir de conseller. «Finalment ha descobert que la seva vocació és tornar a exercir de metge i a ocupar la plaça que té a l’Hospital de Cas Serres, però la seua tasca de metge serà intermitent, ja que setmanalment haurà d’anar un o més dies a Palma, a les sessions parlamentàries». D’aquesta manera, segons Parrón, «distorsionarà el funcionament de l’Hospital, que haurà de tenir una persona que els substitueixi una setmana sí i l’altra també.  Si Vicent Serra es vol dedicar a la medicina, una decisió molt lloable, el que hauria d’haver fet no era renunciar al Consell (decisió obligada per incompatibilitat) sinó al Parlament… però les dietes globalitzades són molt goloses», ha sentenciat.

Artur Parrón afirma que la tasca parlamentària és molt important i ha de tenir unes retribucions dignes per poder exercir-la, però «no s’han d’utilitzar mecanismes estranys per a augmentar-les, el salari actual és més que suficient i les dietes pels parlamentaris sense dedicació exclusiva s’haurien de limitar a cobrir l’activitat realitzada de manera efectiva, no de la forma actual».

Per altra part, «s’hauria de ser molt estricte amb les incompatibilitats, no és acceptable que hi hagi diputats que utilitzin els seus contactes i les seues influències per fer de comissionistes d’empreses privades, com s’ha vist reiteradament al Congrés de Diputats. Però tampoc és acceptable mantenir un lloc de treball públic i unes dietes de parlamentari sense dedicar-se a ple rendiment a cap de les dos activitats».