@Noudiari/ L’escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa és Antonio Buero Vallejo, amb motiu del centenari del seu naixement.
Antonio Buero Vallejo (Guadalajara, 29 de setembre de 1916 – Madrid, 29 d’abril de 2000). Dramaturg i pintor espanyol. Des de la seua infància s’interessà per la literatura, sobretot pel teatre. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Va lluitar a les files republicanes i al termini de la guerra civil, després d’ésser acusat «d’adhesió a la rebel·la», va romandre pres des de 1939 fins al 1946. A la presó va coincidir amb Miguel Hernández i van establir una forta amistat. Quan va sortir en llibertat començà a col·laborar en diverses revistes com a dibuixant i escriptor de petites peces de teatre.
El seu debut es va produir l’any 1949 amb la publicació d’Historia de una escalera, obra que va rebre el Premio Lope de Vega i que va tenir un gran èxit de públic al Teatro Español de Madrid. Aquesta obra tracta de les aspiracions i frustracions dels inquilins d’una casa de veïns del vell Madrid i va tenir impacte pel seu realisme i el seu contingut social.
Durant la dècada dels cinquanta escrigué i estrenà, a Espanya i a l’estranger, obres tan significatives en la seua trajectòria literària com La tejedora de sueños, La señal que se espera, Casi un cuento de hadas, Madrugada, Hoy es fiesta o Un soñador para un pueblo. A pesar de diversos problemes amb la censura vigent, en la dècada següent estrenà títols com El concierto de San Ovidio, Aventura en lo gris, El tragaluz -que es va mantenir en cartell durant gairebé nou mesos- o Las Meninas, que es va estrenar en 1960 i va obtenir un èxit sense precedents.
També preparà versions de Shakespeare –Hamlet, príncipe de Dinamarca– i Bertolt Brecht –Madre Coraje y sus hijos. Posteriorment realitzà un cicle de conferències en diverses universitats estadounidenses. En 1971 ingressà a la Real Academia Española, i més tard és anomenat soci d’honor del Círculo de Bellas Artes i de l’Ateneo de Madrid.
Així mateix, va pertànyer a diverses acadèmies, comitès i societats d’Amèrica, Portugal, Alemanya i França. En els primers anys de democràcia a Espanya no va deixar d’estrenar obres: Jueces en la noche, Caimán y Diálogo secreto o la seua versió d‘El pato silvestre, d’Henrik Ibsen, en 1982. En 1986 va rebre el Premio Miguel de Cervantes por tota la seua trajectòria literària.
Compaginà l’èxit al camp de la literatura amb una altra gran passió, la pintura. En 1993 publicà Libro de estampas, on es van recollir pintures acompanyades de textos inèdits de l’autor. En 1997 veu la llum la seua darrera obra, Misión al pueblo desierto, estrenada a Madrid dos anys després. En 1998 és anomenat president d’honor de la Fundación Fomento del Teatro.
