@Noudiari/ Can Ventosa dedica el mes d’octubre al escriptor Guillem Frontera i Pascual.
Va néixer a Ariany (Mallorca) l’any 1945. Va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans de la T.O.R., una època que el mateix autor considera perniciosa per a la resta de la seua vida.
Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d’una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), on va fer els seus inicis literaris publicant-hi A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), obra que va guanyar el Premi Ciutat de Palma 1965.
Com a periodista, ha col·laborat en premsa escrita (articles d’opinió i assaigs han aparegut a gairebé totes les publicacions periòdiques de Mallorca), a la ràdio i a la televisió (a Barcelona, va estudiar cinema a l’escola d’Aixelà), per a la qual ha fet guions originals i adaptacions, com les de L’hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel. Entre d’altres, és autor del guió del curtmetratge Miró i Mallorca (1984). Especialista en temes d’art, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears.
També ha estat comissari de diverses exposicions artístiques i ha duit a terme activitats de gestió cultural. Els seus inicis foren en el camp de la poesia, emmarcada dins el realisme social, amb influències de l’existencialisme vigent en aquella època. La seua producció narrativa va començar el 1968, quan va publicar Els carnissers, obra que guanyà el premi Ciutat de Palma. Seguiren Cada dia que calles (1969), Premi Ciutat de Manacor i Rera els turons del record (1970), també dins l’estètica del realisme social però amb trets de novel·la psicològica, obres que donen una crua descripció de la Mallorca sorgida del turisme. Seguiren Tirannosaurus (1977), una reconstrucció de l’ambient del seminari dels anys cinquanta i una crítica a l’estreta moral catòlica; la novel·la policíaca La ruta dels cangurs (1979); Les estrelles suaus de primavera (1979); el recull de relats Galeria d’ombres (1983); Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1994). En el camp del teatre, va fer les adaptacions de Mort de dama, de Llorenç Villalonga, i de L’avar, de Molière.L’any 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l’Obra Cultural.
La Biblioteca Municipal d’Eivissa ha fet arribar a les biblioteques dels instituts del municipi un exemplar de Sicília sense morts, la seua darrer obra, i durant el recital poètic que se celebrarà divendres 23 d’octubre, es llegiran alguns dels seus poemes.
