Molt se’n ha parlat ja del tema, però jo també vull dir alguna cosa, i crec que per la meva banda quedarà tot dit, no sigui que encara mos facem massa pesats.
Referent a tota la polèmica generada per l’actuació de s’Home des Senalló a Can Ventosa, una cosa tinc molt clara: Les crítiques i reprovacions que alguns responsables polítics han fet en privat, i sobretot als medis, no tenen altra objectiu que induir a la censura als diferents organismes i medis de comunicació públics i privats. Busquen fer-los actuar sobre una manifestació artística carregada de contingut polític. La part dedicada al rei és l’excusa, però no mos enganyem, el rei els importa «tres cogombres», el que els ha molestat realment és la resta d’una intervenció molt crítica amb la seva acció de govern. I més enllà encara, el que busquen també amb la seva reacció és provocar l’autocensura per part de l’autor, dels programadors culturals locals i dels organitzadors de l’acte.
La nostra cultura popular, des de les seves arrels grecorromanes, ha lluitat durant segles i segles, mitjançant diferents manifestacions satíriques, precisament contra això; contra la voluntat dels diferents «opressors de tots els temps» de controlar i coartar la llibertat vital i d’expressió dels «oprimits de tots els temps». Les nostres illes no són una excepció, aquí s’ha fet sàtira sempre (Carnestoltes, còmics, glosses, cançons, etc.) Si algú pensa que la meva sàtira no és «adequada» per representar-se a una «festa de la cultura pitiusa»… m’haurà d’explicar perquè. Haurà d’explicar-me perquè una cançó que parla d’antigues repressions pot ser adequada i la sàtira actual de s’Home des Senalló no? Coneixem tots realment quin és el significat i l’essència de la sàtira? O és que tenim només un «sentit museístic» de la cultura? Espero que no, això seria molt greu.
Res a dir de l’IEE, jo no en formo part. Tots tenim dret a elegir lliurament els nostres camins i les nostres companyies. Absolutament cap problema. Només puc agrair-vos sincerament, com ja he fet en anteriors ocasions, la invitació a la gala i la feina que feu per la nostra cultura.
Això sí, he de reconèixer que en aquesta ocasió des del partit que governa les Illes s’ha aconseguit callar al medi públic que està controlat habitualment pel partit en el govern. No és només l’eliminació del monòleg, sinó la censura informativa de la polèmica en sí. Enhorabona demòcrates.
Ara bé, permeteu-me que us digui una cosa: A s’Home no heu fet més que esperonar-lo i, de pas, reafirmar-me a mi en la convicció de que tot això és més necessari que mai, o com a mínim tant com sempre. En aquest sentit, la intervenció de s’Home des Senalló a Can Ventosa compleix plenament amb l’objectiu de tota sàtira política: Posar en evidència els comportaments repressors i immorals de la nostra societat, de les nostres institucions i dels càrrecs públics, destapar-ho i sotmetre-ho a la llum, provocar l’escarn sobre les misèries del poder i, per extensió, afavorir la desaparició d’aquests comportaments. Tant o més important que allò que diu el sàtir és el «què provoquen» i «a qui provoquen» les seves paraules. En la reacció ens coneixerem.
Ja per acabar, vull fer el meu particular «parte d’agraïments». Els que heu reaccionat censurant o pressionant per anular una manifestació artística com la sàtira, que és un dels arts més representatius de la llibertat d’expressió popular, sou els «altres actors necessaris» per a que l’objectiu d’aquesta sàtira es compleixi plenament. És per això que només puc donar-vos les gràcies a tots els que heu «pujat a l’escenari» i li heu donat significat complert a la intervenció de s’Home des Senalló a Can Ventosa, sense vostés tot això no tindria sentit.
Això és tot. De part d’en Senalló una salutació en baléà-espardellenc:
«Haste luegu vaye bién & un sálùdo a ses señyores».
Miquel Costa
