@D.V: Aquest dimarts 12 de març ens oferia dos duels extraordinaris: a la nit, el Barça-Milan, i durant el matí el Xico Tarrés-Carlos Delgado a l’arena del Parlament balear. El cartell, a priori, era extraordinari. Per un banda el diputat eivissenc, en esplèndid estat de forma i caracteritzat pel seu llenguatge planer i, en ocasions, excessivament planer; i, per l’altre banda, qui probablement sigui el diputat més maleducat, faltador i desagradable en tres dècades d’autonomia a les Balears. L’espectacle estava servit.
L’avantmatx ha estat molt encoratjador. Delgado ha tingut una gran participació al Ple d’avui dematí i ha respost a les preguntes de les diputades de l’oposició amb el seu estil característic que fa que, enlloc d’estar escoltant a un polític, sembla que tenguis davant a un tertulià d’Intereconomia o a algun d’aquests hooligans que es dediquen a fer de troll per les xarxes socials. Delgado és una mostra de fins quin punt s’està degradant la política espanyola, en el que el servidor públic ha estat substituït pel tertulià.
Així, a la pregunta de Joana Lluís Mascaró del grup Més Mallorca sobre el perjudici que provoca la política ambiental del Govern a la imatge turística de les Illes, Delgado ha replicat amb una de les seves frases favorites i que resumeix el menyspreu habitual amb el que tracta als seus interlocutors parlamentaris: “Nosotros no estamos aquí para perder el tiempo escuchándola” i “usted se lía porque no tiene nada que decir”; un Delgado en estat pur que ha donat el millor de si mateix quan ha qualificat als grups ecologistes com a “esos amiguitos suyos que recibían subvenciones”.
L’ús del diminutiu amb intencions pejoratives és un altre clàssic de Delgado, recurs del qual en fa ús i abús, per a goig i plaer del seus seguidors. Ho ha tornat a fer quan la diputada socialista Isabel María Oliver li ha preguntat per la ITB de Berlín i la iniciativa del GOB de denunciar la política ambiental del Govern. De la mateixa manera que Rajoy mai diu el nom Bárcenas, Delgado tampoc utilitza mai el nom GOB o els ecologistes i prefereix els apel·latius “sus amiguitos los subvencionados” o “las asociaciones subvencionadas”, i ha assegurat que mentre que el seu departament fa feina per generar riquesa i llocs de treball, la oposició es preocupa en “proteger las áreas naturales para sus subvencionados”.
Delgado s’havia presentat al Parlament amb la pistola carregada. Arribava el moment del gran duel.
Dos no es barallen si un no vol
Porto tota la columna generant suspens pel duel dialèctic entre Delgado i Tarrés però no tinc més remei que ser sincer i admetre-ho: el combat verbal no ha complert les expectatives. Tarrés tenia ganes de brega -fins i tot ha demanat la dimissió de Delgado- però l’exalcalde de Calvià s’ha comportat com aquells dolents de pati d’institut que es creixen davant el feble però que, quan es troben a algú de la seva talla, prefereixen ser conciliadors.
Així, davant la primera interpel·lació de Tarrés, en la que ha criticat la promoció diferenciada de Palma i ha sol·licitat una aportació econòmica del Govern a l’stand propi d’Eivissa, Delgado ha respost de manera breu, freda i molt discreta: s’ha felicitat per “l’èxit de la iniciativa privada” i s’ha reafirmat en que la seva labor es centra en l’stand de Balears. Resposta evasiva de poc més de 30 segons. Decepció.
Conscient de que el seu contrincant refusava el cos a cos, Tarrés, a la seva darrera intervenció, ha passat a la ofensiva: ha recordat que Eivissa ha perdut turistes alemanys i que els touroperadors han recomanat que facin una política de promoció pròpia, al marge de la tutela mallorquina; ha dit que el Govern balear perjudica més que no ajuda i, a la seva darrera frase -i de pressa, menjant-se les lletres perquè se li acabava el temps- ha demanat la dimissió del conseller.
Aleshores Delgado ha apretat l’accelerador. Ha recordat que si Menorca i Mallorca ha augmentat el nombre de turistes alemanys i Eivissa els ha perdut, és perquè Eivissa no té ni “diversitat de productes, ni bons preus” i que la seva oferta és “massa estacional”. És a dir, que s’ha dedicat a degradar la oferta turística d’una illa que també entra dins la seva competència. Curiosa forma d’actuar per part d’un conseller de Turisme.
Quan la seva intervenció ha finalitzat, la sensació general ha estat de frustració i de combat nul. Delgado es troba més còmode humiliant a la formenterera Margalida Font -en una ocasió va arribar a dir que era “muy penoso venir aquí y que tener que aguantar que usted me haga perder el tiempo” – que davant un contrincant capaç de plantar-li cara. Haurem d’esperar un altre dimarts.
Quina vergonya que es nostros sous vagin destinats a ses butxaques de «xusma» con es sr. Delgado. Cansasa d’aquesta classe política. Dimisio ja!!