Corria el tempestuós any 1936 quan l’editor H. Laurens va publicar la guia Palma de Majorque et Les Iles Baleáres. Estava inclosa dins la reconeguda i extensa col·lecció «Les Villes d’Art Célèbres» de la qual en aquell moment ja havien aparegut 79 llibres. Es tracta d’una col·lecció acurada, enquadernada en tela, un format de 26 x 19 cm, i amb títols dedicats a ciutats europees com Atenes, Roma, París, Munic, Florència. Toledo, Moscou, i africanes com el Caire, Tebes, Tànger…
L’autor d’aquesta obra és Pierre Lavedan, un important historiador de l’art i de l’urbanisme francès, nascut a Boulogne-sur Seine l’any 1885 i mort a Malakoff el 1982. Va ser professor de les universitats de Tolosa, Montpeller i a la Sorbona, com consta a la il·lustració anterior, on va ser catedràtic d’art modern (1939-1955).
Al llarg de la seua longeva vida, va exercir altres càrrecs acadèmics i administratius de rellevància. També va ser professor a l’École des Beaux-Arts, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de Brussel·les, a la Universitat de Tubinga i a l’Institut d’Art et d’Archéologie de París. El 1942, fou nomenat director de l’Institut d’Urbanisme de Paris, càrrec que desenvolupà fins a 1965 i també fou director de la revista La Vie Urbaine, fundada el 1919.
Pierre Lavedan va escriure nombrosos articles i llibres sobre història de l’urbanisme, i, en general, sobre història de l’art. Va dedicar part de la seua obra l’estudi de l’art i l’urbanisme de Catalunya i les Balears. El 1935 fou nomenat membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Com a curiositat de rellevància s’ha de comentar que Pierre Lavedan té un carrer dedicat a Palma, entre la Soledat i Son Malferit; en una urbanització dita Son Güells, alguns carrers de la qual l’Ajuntament de Palma va dedicar a autors d’obres sobre les nostres illes com Gaston Vuillier (Les illes oblidades, 1893), Marie de Behen (autora de la guia Mallorca, 1928) o Ramon Medel (autor del Manual del viajero en Palma de Mallorca, 1849). Una idea a tenir en compte en batiar nous carrers…
Tot el que hem comentat fins ara de la formació de Lavedan es reflecteix en l’estructura de Palma de Majorque et Les Iles Baleáres (intentant donar-li una organització en correspondència amb els diferents períodes de la història de l’art), els comentaris i les reflexions que fa dels diversos indrets visitats i una completa llista de la bibliografia consultada per a la seua redacció.
De les 112 il·lustracions del llibre (fotografiades pel mateix Lavedan, amb algunes de Mas i dels Arxius d’Arqueologia Catalana) n’hi ha 15 de tema eivissenc, magníficament enquadrades i reproduïdes (recordau que és una obra dels anys trenta del segle passat) i sempre intentant buscar elements i punts de vista poc habituals, Fixau-vos sinó en la següent vista del puig de Missa de Santa Eulària emmarcat per un bell exemplar d’olivera.
La seua formació i les seues dedicacions professionals el decanten, però, a lloar les grans edificacions urbanes, com és el cas de les murades de Vila. De la ciutat d’Eivissa diu (i faig una traducció lliure del francès) que és «principalment una fortificació extraordinària (…). No queda a Europa un testimoni més complet -ni més ignorat- de l’art militar del segle XVI en què es pugui apreciar la perfecció en la tècnica i amb el valor, també, d’un repertori incomparable d’impressions escèniques».
I Lavedan descriu amb detall urbanístic i literari els carrers de Dalt Vila: «I aquestes murades, perquè n’hi ha de concèntriques, guarden les cases blanques, connectades per carrers escalonats, on bequegen les gallines, pasturen les cabres, s’endormisquen els gats i on un asenet busca en terra una línia d’ombra fresca en un carrer on els balcons quasi es toquen». I la següent és la il·lustració que capta l’instant d’aquesta darrer situació descrita:
L’impressionaren també d’Eivissa les tradicions populars («aquí més preservades que a la resta de les Balears», comenta) i, especialment una Setmana Santa que va poder viure a l’església de Sant Joan de Labritja, en la qual «les dones se’n va a la processó amb les seues més belles robes -rifacos i davantals de color- i amb totes les seues joeies, herència secular de família: grans arrecades a les orelles, collars d’or i plaques (sic) que cobreixen tot el seu pit», diu per descriure les emprendades, com les que apareixen a la següent foto, segurament feta a la sortida de l’església de Sant Joan:
En definitiva, aquesta bella guia en tants de sentits, Palma de Majorque et Les Iles Baléares (1936), de la qual us he oferit només un petit tast, és una perfecta simbiosi entre la pulcritud de la descripció urbanística i artística del teòric de l’art i l’urbanisme i la bella prosa d’un escriptor d’estil acurat.
