NouDiari / La Comisión 8M de Ibiza ha culminado esta tarde los actos de un Día Internacional de la Mujer atípico, sin marchas ni concentraciones convocadas a causa de la pandemia, con la lectura de un manifiesto en Vara de Rey.
Las representantes de la comisión han hecho un acto simbólico de ocupación de Vara de Rey y han leído un manifiesto acompañado de una performance.
Adjuntamos a continuación el manifiesto íntegro, en el que recalcan asuntos como la precariedad de las mujeres migrantes y transgénero, la pobreza que ha aflorado en la isla por la pandemia y que ha afectado de manera directa a las mujeres con condiciones laborales más inestables, las reivindicaciones de las kellys o la necesidad de replantearse el modelo económico de las islas, cuya dependencia del turismo ha hecho tambalear sus bases. El ecofeminismo es la respuesta, subraya la Comisión del 8M.
8M EL FEMINISME NO ES CONFINA
La Comissió 8 de març formada per dones de diverses associacions feministes i de diferents àmbits d’Eivissa, volem donar un missatge de reivindicació i valoració de totes les tasques i treballs que tenen en compte la centralitat de la vida.
Des de fa anys, el 8 de març a Eivissa i a moltes altres ciutats del món vàrem poder sortir al carrer per reclamar igualtat i justícia davant el deteriorament de les condicions laborals socials i econòmiques de les dones arreu del món, denunciàvem entre altres qüestions la precarització dels treballs de neteja, sanitaris i de cures (treballs feminitzats) i senyalavem també la bretxa salarial, on les dones cobren un 25% menys que els hòmens.
Enguany hem d’evitar aglomeracions ja que la situació sanitària actual ens ha obligat a canviar moltes rutines i prioritats.
Consideram que aquesta circumstància tan excepcional ens ha d’empentar a reflexionar conjuntament sobre les bases a partir de les quals hem de ser capaços de construir un món més just i igualitari, un món que ens permeti assolir unes condicions dignes de vida per a totes les persones, respectant el nostre planeta i sent conscients de que el recursos que la natura ens ofereix, són limitats… ja sabem que no tenim planeta B.
Des de la Comissió 8M proposem com alternativa l’ecofeminisme, un sistema econòmic transformador que té com a eix central les cures a les persones i al planeta, que han estat tan castigats per un capitalisme depredador què no ha dubtat en imposar els seus interessos, sense tenir en compte les agressions de l’entorn que fa possible la vida, ni tampoc les necessitats de les persones.
Tot això s’ha vist agreujat amb la crisi originada pel covid19, no només a occident, cal recordar que les dones del Sud Global són les més exposades als efectes dominó que el model soci-econòmic actual promou sota el nom de progrés i creixement.
Moltes de les dones que es juguen la vida, són les mateixes que mantenen viu el teixit cultural dels indígenes, que són els guardians ancestrals de la biodiversitat.
I són també les dones del sur global lesque es veuen forçades a migrar al nord, a casa nostra, i són les que cuiden als nostres majors, i ens fan nét la casa i cullen les maduixes dels nostres camps.
És per això que demanem la derogació de la llei d’extrangeria i una millora de les condicions i ajudes per a dones migrants, així com formació antirracista a totes les institucions.
El feminisme fa les seues aportacions per poder apropar-se a una societat més justa i per posar al centre de la política la vida digna i la defensa de la terra, i per això exigim la derogació de les lleis que retallen les llibertats, com la Llei d’Estrangeria que criminalitza les persones migrades i dificulta el reconeixement de l’estatus de refugiades, són moltes les dones que en tot el món están desafiant el poder patriarcal i estan lluitant per una societat feminista sense que se’ls doni suport suficient des d’altres països, com el nostre.
La seva situació migratoria afecta directament a les desigualtats i precarietat en diferents àmbits com l’accés a drets bàsics com la salut i els serveis socials, l’accés a un treball digne.
La inexistència de vies segures de sol·licitud d’asil a l’actualitat, comporta que les dones víctimes de violència als seus països d’origen, pateixin més violència encara durant el camí i el risc a ésser captades per xarxes de tracta.
La falta de dades que demostri aquesta realitat, invisibilitza dia a dia el sofriment i la crueltat que viuen moltes dones i nenes migrades al nostre país.
La costum i el sistema masclista ens ha condemnat durant molt de temps a les dones a estar fora de l’esfera pública, sent així naltrus les encarregades d’assumir tot el que te a veure amb criança, cures, neteja i hogar.
Més tard, hem hagut de treballar dins i fora de casa, havent de soportar una doble jornada laboral… és per això que cal estar metalitzats a casa i fer una repartició justa de les tasques de cures, ha quedat clar que aquestes són imprescindibles i ens incumbeixen per igual.
A més a més, davant la situació actual, s’ha fet visible d’una manera clara la importancia de totes les feines, que donen suport al manteniment de la vida: la neteja, la salut, l’acompanyament i atenció de les persones més vulnerables, etc.
Aquestes feines tan feminitzades i que sovint assumeixen dones migrants, han adquirit una presencia prioritària i s’ha donat valor a les seues aportacions per al manteniment de la vida.
Aquest reconeixement social i laboral s’ha de traduir en un reconeixement econòmic ide drets laborals, cosa que és una tasca pendent i necessària per aconseguir una societat amb més justícia i dignitat.
Això ens fa pensar en les reivindicacions de les Kellys, tant les que treballen al sector públic, com les que treballen al sector privat han de ser ateses per la normativa laboral i reconegudes socialment, ja que és una qüestió que afecta a moltes treballadores de la neteja i que encara no gaudeixen de la protecció que els hi permetria millorar les condicions laborals i realitzar els plansde prevenció per a la salut en el treball.
L’actual situació sanitària ha provocat una aturada brusca en l’economia de la nostra illa, originant una crisi que afecta principalment als col·lectius més vulnerables.
Aquests col.lectius moltes vegades estan formats per dones amb fills i filles només al seu càrrec, ja és un fet i tenim dades que constaten que les crisis afecten més greument a les dones.
A Eivissa, la gran dependència del turisme ha fet que l’impacte del coronavirus hagi estat més dramàtic a la nostra illa que a altres indrets de l’estat.
Aquest hivern hem vist més que mai cues de persones davant les associacions de caritat, demanant menjar i productes bàsics per poder subsistir.
Aquesta situació de mancança del més bàsic, en una economía que semblava tan rica ens ha posat davant d’una gran mentida i una gran injustícia i hem vist la pobresa del nostre veïnat.
Es confinament ha agreujat diferències que ja existien prèviament, com una major taxa d’atur en dones que en homes o una major pobresa i precarietat laboral en dones.
I si hi ha un col·lectiu especialment vulnerabilitzat pel que fa a drets laborals, és es de ses dones trans.
Més d’un 85% de ses dones trans es trobava a l’atur ja abans de sa pandèmia des coronavirus (dades estimades de finals de 2019).
Per això, fem una crida a empreses i institucions per contribuïr a acabar amb la inseguretat jurídica amb què vivim les persones trans, així com una campanya per afavorir la incorporació deles dones trans al mercat laboral per a que no es vegin obligades a exercir la prostitució.
Per altra banda, volem negar que el turisme ha de ser un sector prioritari dins l’economia de l’illa d’Eivissa, però sí demanem que es deixi de subvencionar i fomentar el monocultiu del turisme per què queda clar, cada volta més, que precaritza les nostres vides i no és amb l’accés a l’habitatge i a un treball digne per a les persones que viuen a l’illa tot l’any.
Des de la Comissió 8M proposem que la diversificació de l’economia de la nostra illa sigui una mesura positiva per al manteniment de la vida i per no dependre exclusivament del sector dels serveis i del turisme, ja que l’actual és un model econòmic insostenible i ja ens ha mostrat com, malgrat l’augment sostingut del turisme, això no s’ha traduït en una millora de la vida de les persones treballadores, sino que, ben contrari , els últims anys també hem vist créixer la precarietat laboral a la nostra illa.
Cal millorar la producció agrícola i la pesca, com a sectors econòmics importants. Incentivar el consum local i de km 0, cosa que també ensajudarà a reduir la dependència del transport de mercaderies i afavorir la sobirania alimentària.
L’artesania constitueix un exemple de com es pot integrar l’aprofitament dels recursos i la conservació dels mateixos a través d’una producció ecològica.
Defensar i introduir a Eivissa el foment d’aquestes pàctiques, la diversificació de l’economia i el decreixement del capitalisme salvatje serán factors claus per aconseguir una millor redistribució de la riquesa i una millor qualitat de vida per a la ciutadania.
També volem esmentar la importància que la joventut pugui emancipar-se de la seua família, amb uns salaris que els permetin l’accés a l’habitatge i a una vida digna i independent, que els permeti construir el seu projecte de vida, cosa que avui no és possible a Eivissa i per tant ens urgeix també revertir aquesta situació i crear una societat que possibiliti l’accés a l’habitatge i l’emancipació de les persones joves a la nostra illa.
Les feministes a Eivissa reivindiquem la memòria, i recordem amb agraïment a les nostres avantpassades que van lluitar per aconseguir el reconeixement de drets bàsics, dones de diversos països han fet aportacions molt valuoses.
També demanem la derogació de la Llei mordassa, tan present les darreres setmanes, que ens mostra la repressió que estan patint moltes persones i els atentats a la llibertat d’expressió que s’estan produint arreu de l’estat.
Vivim en una societat cada vegada més diversa, existint múltiples diferències que enriqueixen la nostra societat, sent necessari que tant l’escola com els docents s’adaptin a aquesta pluralitat, contemplant i atenent les diferents realitats, per la qual cosa, és important que les diferències de les persones, i per consegüent les diversitats existent, s’entenguin com una font d’enriquiment personal i social ja que,són una font de riquesa, creativitat, convivència, d’aprenentatge i, sobretot, de felicitat.
Per això, el 8 de març les dones feministes d’Eivissa volem expresar el nostre reconeixement als centres educatius d’Eivissa per implantar la coeducació i per enfrontar l’actual situació sanitària amb tanta cura i acompanyament als infants.
Aquesta situació ha evidenciat la desigualtat digital, una altra bretxa pendent de paliar.
Des de la Comissió 8M consideram que les propostes feministes són radicals, només la visió feminista presenta unes propostes imprescindibles per assolir una vida més justa i igualitària, una vida on la defensa de la terra, així com les cures i la dignitat de totes les persones ocupin el centre del debat polític i social.
L’actual crisi sanitària ens ha mostrat la prioritat i la importància d’acompanyar i cuidar la vida, podem aprendre també de la crisi el valor de les aportacions feministes, en conclusió, estem parlant del valor de l’ecofeminisme…
Amb llibertat i amb responsabilitat, hem de vigilar des del feminisme, que la crisi no s’utilitzi, una vegada més, per atemorir-nos i per minvar els drets de la ciutadania.
També hem de vigilar des del feminisme per a que els privilegis d’uns pocs no menystinguin la qualitat de vida de la majoria.
Anem totes juntes, totesa desbancar al patriarcat.
El feminisme no es confina, posem la vida al centre i posem lespropostes feministes com a base de llibertat i dignitat.Visca la Dona treballadora!
Tots els dies són 8 de març, visca el 8 de març!
Por otra parte, instituciones como el Consell o los ayuntamientos, así como al Autoridad Portuaria y otras sedes se han querido sumar a la reivindicación de hoy con manifiestos y muestras visibiles de adhesión a la causa feminista.
