El president ha agraït al folklorista la cessió d’aquest arxiu, ja que «es tracta d’un autèntic tresor sonor de la cultura eivissenca».
Antoni Tur Planells ‘Llucià’ ha rebut aquest 2019 el Premi al Mèrit Ciutadà que atorga el Consell Insular, en reconeixement a la seua lloable feina desenvolupada dins el món de l’associacionisme agrari insular, així com pel seu destacat paper com a ballador, sonador i folklorista.
A més de alternar des de molt jove la seua feina de pagès amb les exhibicions setmanals de ball pagès amb el Grup Folklòric Balansat i d’anar pel món mostrant les danses eivissenques, va ser un dels fundadors de la Colla de Santa Getrudis i es va encarregar de realitzar una encomiable tasca de recopilació i gravació del grans mestres sonadors i versificadors d’Eivissa, que avui ha cedit a l’Arxiu d’Imatge i So.
El mateix Antoni ‘Llucià’ ha volgut explicar l’origen dels enregistraments amb el següent escrit:
«Per explicar una mica d’on arranca sa idea de fer aquestes gravacions, hem de recular en el temps i situar-mus a darrers dels anys 60-70 i principis dels anys 80.
En aquells anys jo coneixia pràcticament a tots els sonadors de música pagesa que hi havia a Eivissa, eren molt bons, a jo m’hagués agradat molt aprendre tot el que ells sabien, però no vaig ser capaç d’aprendre gaire cosa, i no va ser per falta d’intentar-ho.
Per això, quan vaig veure el difícil que era per jo, vaig pensar que pels altres tampoc seria molt fàcil, i si no anàvem vius i gravàvem el que ells feien quan abans, segur que alguna part important es perdria per sempre quan ells faltessin. S’havia de tenir en compte que quasi tots ja tenien bastants anys.
Així que en febrer del 82 vaig gravar tot es repertori de tres dels millors sonadors que per jo hi havia a aquell temps a Eivissa: en Toni Parrí i en Miquel Ferreres, que tocaren junts perquè deien que es donaven confiança l’un a l’altre, i en Toni Petit per separat, jo els vaig acompanyar a tots amb ses castanyoles.
Gravàrem entre 70 i 80 peces, amb una durada final d’unes 2 hores, de música que s’estilava a aquell temps entre els sonadors de tambor i flaüta eivissenca.
Els sonadors van accedir a gravar gratuïtament, amb la intenció de què altres poguessin aprendre el que ells feien, i així m’ho digueren. Jo els vaig donar una còpia de la gravació a cadascú i una altra còpia a algún interessant, però no record quantes ni a qui.
Ho vaig guardar prou bé que durant molt de temps no sabia a on ho tenia, al final ho he trobat i ara ho hem passat a un format digital.
Sa primera còpia amb aquest nou format he volgut donar-la, també gratuïtament, al Consell d’Eivissa perquè passi a formar part de s’Arxiu d’Imatge i So.
És sa meva voluntat que serveixi per divulgar sa música i sa cultura Eivissenca, però no per fer-hi cap tipus de negoci, ja que els autors de tot això mai n’hi han fet.»
