Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

Festes del Primer Diumenge de Maig des de casa, per Lina Sansano Costa

Por Vicent Ribas
3 mayo 2020
en + Pitiüses
0
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter
  • Imatge antiga de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
  • Imatge antiga de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
  • Imatge antiga de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
  • Imatge antiga de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
  • Imatge antiga de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa
  • Imatge de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa. Autor: Vicent Marí
  • Imatge de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa. Autor: Vicent Marí
  • Festa del Primer Diumenge de Maig. Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa. Autor: Joan Costa
  • Imatge de les Festes del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària. Foto: Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa. Autor: Vicent Marí

MAIG DEL RECORD

La llum miraculosa d’aquell matí no era 

la diària claror: desbordament (…).

El goig, transmès en testament d’abril,

amb el maig era encara més gojós (…).

Marià Villangómez Llobet

Poemes mediterranis – Obra poètica completa  

Amb aquestes paraules comença un poema del nostre conegut escriptor que dedica a la coneguda Festa des Primer Diumenge de Maig a la vila des Riu, i que també parla de l’escalf de la festa, l’alegria i la gentada errant. Felicitat, amor, sense intent ni temença. Què poc podia sospitar Villangómez la temença dels dies actuals, de la insòlita situació que ens ha toca viure. No ens ajuntarem, no sortirem, però tots nosaltres tenim en el cor, les festes maials, les festes de les flors, les festes de la primavera. Des de les administracions locals s’afanyen en poder oferir activitats, gestos, encara que siguin records i referències, i sobretot, hiperactivitat en xarxes socials.

No són qualsevol cosa les festes de maig, tot i no ser les festes patronals de Santa Eulària, que com tots sabeu són el 12 de febrer, però entre elles competeixen en esplendor, activitats i participació. Però les Festes de Maig, com també les Festes de la Terra, gaudeixen de la protecció que confereix la declaració de Festes d’Interès Cultural (BOIB núm. 13 de 27-01-2016), segons establia la Llei de 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, Llei que ha quedat derogada i superada per la nova Llei 18/2019, de 8 d’abil, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, que s’emmiralla en la Ley 10/2015, de 26 mayo, para la salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial, de l’Estat. I sobretot en el Dictamen de la Unesco de 2003, en la seua reunió 32, a Paris (dictamen al qual s’hi adherí l’Estat Espanyol des de 2006).

Moltes són les millores i ampliacions d’aquesta nova legislació: una major abast, nous conceptes, i nous principis generals, i que abandona per complet les paraules: popular, tradicional i folklore per referir-se a aquestes activitats que emanen del conjunt de la població. Són expressions culturals que repetides any rere any passen a ser patrimoni d’un col·lectiu. I, els seus protagonistes, que fan possible aquestes expressions i manifestacions culturals són els portadors, portadors de la tradició. Ara am la nova Llei de salvaguarda del patrimoni cultural (Disposició addicional segona), les que adés foren declarades Festes d’Interès Cultural (FIC), passen a tenir consideració de Béns d’Interès Cultural Immaterial (BICIM) i com a tal s’han d’inscriure d’ofici en els registres corresponents.

El concepte que adopta la nova llei és que el patrimoni cultura immaterial es transmet de generació en generació, es recrea constantment, interactua amb la naturalesa i la seua història i infon un sentiment d’identitat i de continuïtat, des del respecte a la diversitat cultural i a la creativitat humana. I, un dels seus principis generals és acceptar el dinamisme inherent al patrimoni cultural immaterial, que per naturalesa és un patrimoni viu i que respon a pràctiques en canvi continu, acceptant-se la natural evolució i dinamisme de les manifestacions de les comunitats i grups i persones que garanteixen la continuïtat de les manifestacions que protagonitzen. Dissortadament enguany coneixerem un obligat i imposat canvi. Potser només serà enguany, però d’alguna manera els fets marquen i deixen empremta. Les noves circumstàncies obliguen a què al comunitat s’hagi d’adaptar i es reinventi.

Un mes presidit per Apol·lo, que sostenia al seu cap una cistella de flors”

Però recordem els inicis d’aquesta festa celebrada a Santa Eulària. Maig era el mes de l’any relacionat a l’Antiga Roma amb la deessa Maya, encarregada del creixement de les plantes i a qui es dedicaven sacrificis per assegurar la fecunditat de camps i ramats. Instiuïdes aproximadament cap a l’any 240 a.C., i, anualment i des de l’any 173 se celebraren les Ludi florales o Floralia, festes llicencioses i desinhibides. Un mes presidit per Apol·lo, que sostenia al seu cap una cistella de flors, era un dels mesos més festius de Roma. També la tradició celta ha deixat els seus ritus en aquest mes de maig, especialment el culte als arbres, essent aquest un dels símbols més difosos, però que no trobam dins la festa que ens ocupa.    

Sembla ser que a darrers de l’època medieval, arreu de la Península, es construïren multitud d’ermites i llocs de devoció, i poc després trobam, ja a l’època moderna, les primeres romeries, concepte que volem introduir atès que alguns textos referits a la festa del Primer Diumenge de Maig, parlen de romeria, o més concretament de “romers”, tot i que sembla no es referien a una romeria en el seu sentit estricte, sinó que es referien a la rierada de persones caminant i amb carro que es traslladaven a Santa Eulària en aquest dia, per fer festa. Més darrerament s’han fet excursions a la Creu d’en Ribes, capella de devoció popular construïda a mitjans del segle XIX, però sense ser exactament una romeria. 

Per altra banda, i segons hem pogut constatar a la diversa bibliografia consultada al respecte, durant el mes de maig a multitud de pobles, es repeteixen actes de devoció a la creu, a la Mare de Déu, romeries i celebracions amb presència molt important de flors i plantes i/o amb l’element simbòlic de l’arbre. No oblidem, que per una banda, pel cristianisme, el maig és el mes de les flors, el mes dedicat a la Mare de Déu. Sembla ser, com hem dit, que aquest costum de romeries es consolida a partir de la segona meitat del segle XVI, i com una necessitat de protecció divina i un desig de devoció.

Ens és desconegut el moment en què a s’inicien les festes del primer Diumenge de Maig a Santa Eulària

Amb relació amb el tema que ens ocupa, ens és desconegut el moment en què a s’inicien les festes del primer Diumenge de Maig a Santa Eulària, però és curiós que l’any 1568, es parla de Iglesia nova que és feta on estava primer. Tot i així no és gens aclaridor, del tema de l’església vella, ni del moment d’inici d’aquestes festes.   

Un altre element a tenir en compte és la relació amb la celebració del dia de la Mare de Déu del Roser, lligada als costums del dominics, i recordant que una de les capelles més antigues del nou temple, té aquesta advocació, segons expressa el Bisbe Josep Móra el 1691 quan la va visitar.

Joan Amades, conegut etnòleg i folklorista català, que estudià el tema de costums, tradicions i celebracions al llarg de l’any, a tots els territoris catalans, diu que el Primer diumenge de maig és conegut amb la denominació de Diumenge de Roser o Roser de maig, perquè segons ell, en multitud de poblacions se celebra la festa de Roser.

Cal fer l’incís en què ni Joan Amades, insigne etnòleg i folklorista de les terres catalanes, ni el nostre folklorista eivissenc Joan Castelló, en els seus calendaris de feines i els de celebracions, que publica anualment a l’almanac El Pitiuso, donen notícia d’aquesta festa del Primer Diumenge de Maig, sens dubte, perquè els anys de llurs recerques foren els anys de postguerra, en què la festa havia decaigut.

Sí que la mencionen Isidor Macabich, però com un record i una mica de passada i, Joan Marí Cardona que, tampoc s’hi estén gaire. Tal volta es podria considerar que aquests historiadors, capellans, concebien aquesta celebració en la seua essència popular, allunyada de qüestions devotes?

Altres visitadors i viatgers del segle XIX, i principis del XX, no la mencionen. Hom pot pensar que tot i visitar Santa Eulària, no ho feren en el mes de maig, per tant no conegueren la festa, o no consideraren important ressenyar-la. Sí que ho fa l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria:

(…) La tranquilidad de la villa sólo se ve interrumpida una vez al año con motivo de una gran fiesta popular de caràcter religioso. Lo que para la localidad de Sant Antoni representa la festividad de san Bartolomé, encuentra su par en Santa Eulària el primer domingo de mayo, ocasión en que se congregan en la villa gentes venidas de todos los rincones en torno. (op.cit. 1869, pàg. 216).

Es una ocasió en què es congreguen a la vila del Riu, gent venguda de tots els racons de l’entorn”

Aquesta curta descripció, ofereix al nostre entendre dues idees bàsiques: aquesta celebració és una gran festa popular de caràcter religiós i és una ocasió en què es congreguen a la vila del Riu, gent venguda de tots els racons de l’entorn. I l’altra idea és que introdueix l’explicació d’una festa diferenciada de la festa patronal, que com hem dit té lloc el mes de febrer, i com passa també a Sant Antoni, (i ara també a Sant Josep). I, en aquest sentit ho podríem lligar a l’explicació que donen diversos autors de la “necessitat” de la gent de celebrar festes, com a elements d’interrupció de les obligacions quotidianes, per l’esbarjo, la comunicació i la socialització. I, fins i tot, anant més enllà, els antropòlegs Joan Prat i Jesús Contreras, citen la teoria de Claude Gaignebet que explica que el calendari popular progressa al llarg de l’any en períodes aproximats de quaranta dies: Nadal, la Candelera (que coincidiria amb les antigues Lupercalies romanes), Quaresme, Pasqüa (festa per excel·lència de l’equinocci de primavera)… i, quan aquesta s’escau en la primera data possible, al cap de quaranta dies ens trobem amb el primer de maig (assimilable a la festa celta de Beltaine, déu dels arbres i cristianitzada amb l’Ascensió; o bé els Ludi Florales romans). En aquest temps, ja els camps han donat fruits i, els mercats i les fires d’aquest temps li són dedicats (op. cit. 1987, pàg. 78-79).

Una altra descripció que cal mencionar és la d’Isidor Macabich: 

El primer Domingo de mayo, excursión a Santa Eulalia, muy concurrida también, con bailes de la tierra y los consiguientes “rifadors”.

Como que antiguamente eran muchos los de la Ciudad que acudían allá montados en burro -había pocos carros-, la vuelta resultaba con un natural cansancio, en contraste con la animación de la salida mañanera para la fiesta. De donde aquellas exlcamaciones: ¿a on nau?- ¡a maig!  (con entusiasmo). ¿De on veniu? – De maig… (Con decaimiento).

Aquesta darrera expressió és per tots ben coneguda.

El seu origen es relaciona amb l’Església Vella“

I, ja per la publicació del calendari de festes de les Illes Balears (op. cit. 1992, pàg. 124), Joan Marí Cardona diu:

Festa a la parròquia. El seu origen es relaciona amb l’Església Vella, nom donat a un pujol de la vora del mar. La tradició popular assegura que al cim del pujol es féu el primer temple de Santa Eulària i que un diumenge, a la sortida de missa, el temple caigué sobtadament. Com que, segons la mateixa tradició, ningú no en rebé cap dany, l’esdeveniment miraculós fou atribuït a la intercessió de Santa Eulària i, com a mostra d’agraïment, els pobladors del quartó varen prometre celebrar cada any una festa votiva en honor seu el primer diumenge de maig, ja que fou el dia de l’ensorrament. Els actes populars preparatius de la festa són diversos. Cap al migdia, com a acte central, missa. Hi sol haver mostra de plantes i flors i, entorn del dia de la festa, pujada a la creu d’en Ribes. Els darrers anys, participació de formacions musicals i populars de Catalunya, de Mallorca i d’uns altres indrets de la península.

L’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, en la corresponent veu, redactada per A. Tur Riera, recull també aquesta llegenda popular. No es sap quan va poder succeir això, però sobre l’existència i les possibles restes arqueològiques d’aquesta Església Vella, en parla abastament l’informe històric de A. Ferrer Abárzuza (informe redactat per a la sol·licitud de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, per tal que aquesta festa gaudís d’un entorn de protecció amb la seua corresponent declaració com s’ha comentat al principi), sense poder concloure res definitiu. 

Cal ressenyar un fet històric no exempt d’importància: en novembre de 1543 es produeix una escomesa turca  

I, finalment, i com comenta A. Ferrer Abárzuza, cal ressenyar un fet històric no exempt d’importància: en novembre de 1543 es produeix una escomesa turca, la gent es va refugiar a l’església fins l’arribada de la milícia procedent de Vila. Independentment de la devoció mariana, és possible que es commemorés aquest fet?

La qüestió és que la celebració del Primer Diumenge de Maig, amb la documentació coneguda, no la podem remuntar més amunt de la segona meitat del segle XIX, quan ja es parla d’ella com una festa anual consolidada, tot i que la llegenda popular la té considerada com una celebració bastant antiga, tenint en compte que el motiu central és, o sembla ser, l’ensorrament de l’Església Vella, pretesament ubicada a un cimerol, al lloc conegut com ses Estaques.

En el cas de la festa del Primer Diumenge de Maig a Santa Eulària des Riu, concorren els fets de ser una festa amb origen “llegendari”, que per tradició ha perviscut fins als nostres dies, tot i a pesar de què sembla que després de la Guerra Civil va decaure. I, és una festa plenament popular amb molta participació, atesa la voluntat de la gent del poble de preservar-la i mantenir-la tot i la dinamització que confereixen les seues diverses adaptacions, la seua evolució i sostenible amb el seu entorn natural i històric, com preveu la llei esmentada. És a dir, i com ja hem comentat, es tracta d’una festa volguda pel poble i molt participativa. Organitzada pel poble i destinada al gaudi del poble.

Com en altres festes locals la festa comença amb la missa, processó, el posterior ball pagès a la sortida del temple. Però també hi trobarem l’esperada desfilada de carros i carretons, amb gent mudada amb les millors gales, també cotxes i motos antigues. Ballada popular a la plaça d’Espanya, mostres, exposicions i parades diverses al passeig de s’Alamera, una mostra de flors i plantes a Teatre Espanya, amb una bona revetlla popular com a cloenda d’un intens dia festiu. Val a dir que les activitats lúdiques, culturals i esportives es solen desenvolupar al llarg de dos o tres setmanes, entre elles, l’excursió a la Creu d’en Ribas.

Enguany, amb l’obligat confinament, feim un parèntesi obligat a totes aquestes activitats, que tan de no aviat sigui només un record i la situació social i econòmica es recuperi per seguir celebrant aquesta emblemàtica festa.  

Per Lina Sansano Costa

Noticia anterior

Marius von Bucovich fotografia Eivissa (Esplai, 1934), per Joan-Albert Ribas

Siguiente noticia

Vídeo.- Anar a Maig online

RelacionadoNoticias

Un herido grave tras un incendio en un hotel de Ibiza

Un pequeño fuego en Ses Salines obliga a intervenir a los Bomberos

25 marzo 2023
Finalizan las obras de renovación y ampliación de las redes de agua de Cala Llonga, Pueblo Espárrago y Valverde

Finalizan las obras de renovación y ampliación de las redes de agua de Cala Llonga, Pueblo Espárrago y Valverde

25 marzo 2023
Un tren turístico vuelca en Mallorca y deja 11 heridos

Fallece un hombre de 26 años tras caer en una zona de rocas en Mallorca

25 marzo 2023
Alumnos del Instituto Isidoro Macabich participan en un concurso de la Agencia Espacial Europea

Alumnos del Instituto Isidoro Macabich participan en un concurso de la Agencia Espacial Europea

25 marzo 2023
Siguiente noticia

Vídeo.- Anar a Maig online

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • ... en Vídeos.- Ratas del “tamaño de gatos” nadando en el estanque del Parque de la Paz de Ibiza
  • ... en Los trabajadores de las residencias amenazan con una huelga y el Govern trata de evitarla
  • Para el tío Alfon. en Los trabajadores de las residencias amenazan con una huelga y el Govern trata de evitarla
  • Otro gin tonic armengol en Los trabajadores de las residencias amenazan con una huelga y el Govern trata de evitarla
  • Trabajador asistencial de Can Raspalls en Los trabajadores de las residencias amenazan con una huelga y el Govern trata de evitarla

Archivos

  • marzo 2023
  • febrero 2023
  • enero 2023
  • diciembre 2022
  • noviembre 2022
  • octubre 2022
  • septiembre 2022
  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • noviembre 2013
  • octubre 2013
  • septiembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012
  • octubre 2012
  • marzo 13

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information