El Consell Insular de Formentera ha aprovat adherir-se a la declaració de l’any 2013 com ‘Any Villangómez’ i formarà part de la comissió creada per a l’ocasió, ja que considera que es tracta del centenari del naixement «d’una de les figures literàries més rellevants dels darrers anys dins l’àmbit de parla catalana». La institució presentarà, de manera conjunta amb les institucions eivissenques, tot el calendari d’activitats previstes per a aquest aniversari el pròxim 10 de gener, dia en què el poeta compliria 100 anys.
Entre les iniciatives, hi ha una campanya a través de Ràdioilla per tal que cada dia s’hi llegeixi un poema o fragment de l’obra de Marià Villangómez amb la participació de la ciutadania de Formentera que ho desitgi.
Marià Villangómez, sens dubte el poeta més excel·lit de les Pitiüses, va néixer en una família de metges i farmacèutics, però des de jove es va decantar per l’estudi de les lletres. Des de 1928 va estudiar Dret a Barcelona. Després de la guerra, va aprofitar la possibilitat d’incorporar-se a l’ensenyament primari. Va exercir com a mestre durant més de 25 anys (a Cornellà de Llobregat i a Eivissa), especialment a Sant Miquel de Balansat. Inspirat en la vida d’aquesta parròquia del nord de l’illa d’Eivissa, va escriure una de les millors obres en prosa de la literatura catalana, L’any en estampes.
Predominantment poeta, l’obra és expressió d’un gran rigor formal, i s’identifica amb el paisatge i els homes i dones d’Eivissa i Formentera en una meditació de ressons universals. Publicà Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956, premi Cantonigròs 1955), Ceguesa de l’estel (1956), inclòs a La miranda (1958), El cop a la terra (1962), que inicia un vessant més realista, i Declarat amb el vent (1963). Destacà també com a traductor de poesia, sobretot d’autors anglesos, francesos i italians com Keats, Laforgue o Leopardi. També va ser autor de teatre, i entre les obres del qual destaca Les germanes captives (1998, premi Cavall Verd el 1999).
Premis
Tant per l’obra com pel mestratge que desenvolupà durant la renaixença cultural a les Pitiüses en les noves generacions de poetes i d’escriptors pitiüsos, va ser guardonat amb nombroses distincions, com ara la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 1983, la Creu de Sant Jordi el 1984, la Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 1987, Fill Il·lustre de la Ciutat d’Eivissa el 1988, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla de Plata de la Universitat de les Illes Balears, i Distinció de la tercera edició dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear el 1989 i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears el 1995.
A més de ser un referent poètic de les Pitiüses, moltes de les seues creacions han set musicades, i s’han convertit en molts casos en autèntiques lletres populars conegudes per diverses generacions. A més de tot això, la relació de la seua persona i l’obra amb l’illa de Formentera ja es veu reflectida gens circumstancialment en el fet que la Biblioteca Insular de la nostra illa porta precisament el seu nom.
La comissió Any Villangómez, de la qual formen part les administracions de les Pitiüses, així com associacions culturals com l’Obra Cultural Balear de Formentera, l’espai Frumentària i l’Institut d’Estudis Eivissencs, o grups de teatre com S’Esglai, té previst dur a terme al llarg de 2013 diversos concerts, una exposició itinerant i representacions teatrals de les obres del poeta pitiús tant a Formentera com a Eivissa.
