Gabriel Bibiloni inaugura les jornades Fabra de l’Institut d’Estudis Eivissencs

@Noudiari / Gabriel Bibiloni, professor de Sociolingüística de la Universitat de les Illes Balears, ha inaugurat les Jornades Pompeu Fabra que organitza l’Institut d’Estudis Eivissencs dins els actes per commemorar l’Any Fabra (cent-cinquantenari del naixement del gramàtic i centenari de la publicació de la Gramàtica Catalana de 1918).

Bibiloni ha fet un repàs sobre la vida de Pompeu Fabra i sobre la seua obra. “Certament, l’establiment de la gramàtica normativa de la llengua catalana i del seu diccionari normatiu no va ser fàcil. Va ser una tasca llarga i difícil, en la qual Pompeu Fabra va haver de fer molts equilibris per poder portar l’obra a bon port”. Bibiloni, així mateix, ha detallat els criteris que va seguir Pompeu Fabra a l’hora de realitzar la gramàtica normativa: que fos adequada per fer del català una llengua apta per a la ciència i per a la cultura, “amb el punt d’artifici que això comporta”, mantenir la genuïnitat de la llengua i acostar-se a les solucions més generals, intentant evitar tant com fos possible la satel·lització en relació a l’espanyol.

Segons el professor de la UIB, “l’obra de Fabra té avui plena vigència, perquè molts dels perills que en aquell moment afectaven la llengua catalana continuen persistint: buscar solucions pròximes a l’espanyol per fer un català més comprensible, per exemple, sol anar en detriment de la genuïnitat de la llengua, i evitar les solucions generals que aporten altres llengües per plegar-se a les espanyoles sol constituir una mostra de la satel·lització que encara pateix la llengua catalana”.

Gabriel Bibiloni ha remarcat que “l’obra de Fabra ha estat cabdal per a la llengua catalana. Sense la tasca de Pompeu Fabra, amb les dictadures sofertes al llarg del segle XX, el català hauria patit un perill evident de patuesització i de residualització. La tasca de Fabra va ser bàsica perquè avui el català continuï sent, efectivament, la nostra llengua nacional”.

Finalment, Bibiloni ha remarcat l’actitud cívica i moral de Fabra, sempre al servei del país, apel·lant a no renunciar ni a la tasca ni a la idea