Fèlix Estrada Saladich (Monistrol de Calders, 1901- Barcelona, 1997), fundador del grup empresarial Mobles La Fàbrica, col·leccionista d’art i mecenes de diverses activitats artístiques, va arribar a l’illa d’Eivissa de la mà del pintor Vicent Ferrer Guasch la segona quinzena del mes d’agost de l’any 1960.
Empresari inquiet des de ben jove, i membre de diferents associacions internacionals de publicitat i de negocis, va voler plasmar les seues experiències i les possibilitats econòmiques d’Eivissa (plany, gairebé durant tot un capítol, no haver anat a Formentera) en un llibre de 151 pàgines i múltiples fotografies d’allò més variat i original.
Aquest volum forma part d’una col·lecció de l’editorial Quiris de títol tan significatiu com «Col·lección Fenicios. Turismo Comercial» formada per dotze llibres, tots redactats pel mateix Fèlix Estrada Saladich.
La seua intenció principal era agafar el pols a la capacitat d’inversió i de negoci a l’illa d’Eivissa, en un període de turisme incipient i en el qual, com ell mateix afirma «los precios son bajos, todavía» i on «hay un campo virgen en el que puede abrirse camino, con evidente facilidad, cualquier hombre decidido (…) ja que «todo se halla a medio hacer».
El nom del llibre, Ibiza. La isla tricolor, no té cap reminiscència republicana, fa referència al blau del cel, al verd (que el sorprengué) de la vegetació i al blanc de les cases tradicionals.
Algunes de les idees que exposa, de vegades d’una manera directa i pragmàtica, tenen l’encant i l’atractiu que li confereixen la visió de l’Eivissa de fa cinquanta-set anys. Tractant-se, com s’ha vist, d’una guia per a possibles inversors i emprenedors, ja analitza, venint de Barcelona amb el vaixell Mallorca, que «el pasaje se hallaba formado por una abrumadora mayoría, de individuos jóvenes (…). Esta es una característica determinante de la índole de turismo que visita la isla, que debe procurar cambiarse». I més endavant, reincideix en el tema, com endevinant el futur turístic d’Eivissa:
«La juventud acude anualmente porque aun se encuentran pensiones baratas (…) y va allí en plan no digamos de gamberro, pero si de algo que se parece bastante (…). Ibiza cuenta con veinte años de turismo y precisamente este turismo barato es el que le ha dado vida. Pero debe encauzarse y a veces incluso ponerle un freno».
Es va passejar per tota l’illa, com podem veure a la irrepetible imatge següent de Sant Josep de sa Talaia, perquè les monges se n’anaren del poble al principi dels anys setanta del segle passat:
També, lògicament, es dedica a plasmar en les fotografies que il·lustren l’obra diferents tipus d’establiments hotelers i comercials i, a la il·lustració següent, també, les improvisades, i tan recordades, botigues infantils dalt les voreres dels carrers:
Fixau-vos en la visió de futur de Fèlix Estrada Saladich, en comentar la circulació de vehicles a l’Eivissa de 1960:
«Según los datos obtenidos, veinticinco años atrás en toda la isla había solamente cinco coches. Ahora hay más de cien y motos muchas más, tantas que deshacen el paisaje y especialmente cuando uno se las encuentra en aquellas callejuelas de Ibiza quisiera eliminarlas con la mirada, porque desentonan del ambiente (…). Bicicletas las hay a millares; incluso las mujeres del campo, metidas dentro de su pintoresca indumentaria, no tienen reparo en montarlas». I premonitòriament anuncia «…pronto se hallará Ibiza invadida por motociclos de mayor o menor cubicaje. Será una verdadera lástima, porque acabarán con la tranquilidad y la calma de la isla, a base de escapes de humo y petardeos (…)».
I conclou aquest tema, com avisant ja el que ha de venir per als habitants de l’illa d’Eivissa: «a lo que pretendo referirme concretamente ahora es que, en Ibiza, las autoridades tendrían que resolver un poco draconianamente la cuestión del tránsito y aparcamiento de vehículos…».
També és curiosa la conversa que va tenir amb el propietari d’un negoci de fotografia, que ja li deia que millor que hagués vengut el setembre, perquè el turisme que venia aquest mes era de més qualitat.
No sé si Fèlix Estrada, va tornar posteriorment a l’illa, però si ho va fer, va veure que no s’equivocava gaire en el que intuïa.
Tal vegada el millor capítol per a qui llegeixi avui aquest llibre és el que el tanca, titulat, directament, «Lo que me gustó y lo que no me gustó de Ibiza», que us reprodueix a continuació:
Li va agradar de l’Eivissa de 1960:
Supera en molt allò que li agradà respecte a les coses que no li agradaren:
Diu, ja abans d’acabar Ibiza. La isla tricolor: «Resumiendo, el balance es del todo favorable a lo bueno de Ibiza». I conclou «¡Adelante, ibicencos! ¡Tenéis en la mano algo único: Aprovechadlo».
Amb Ibiza. La isla tricolor, Fèlix Estrada Saladich ens fa una crònica de l’Eivissa canviant de 1960, plena d’agudesa i amb un fi humor que impregna tota l’obra, encara que hi ha situacions i actituds que el deixen perplex de la gent i de les infraestructures de l’illa. Encara, als d’aquí, a voltes ens passa…
Joan-Albert Ribas
