La finca de Can Llussià a Santa Gertrudis ha estat l’escenari per presentar les dades de la campanya de collita de patata nova vermella d’Eivissa que es va iniciar a mitjans de maig. El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, juntament amb sis productors agraris de l’illa, ha explicat que les xifres mostren que el cultiu de patata es manté al llarg dels anys com a conreu principal a Eivissa amb 158 tones de sembra aquest 2023, i una producció que s’espera que superi les 3000 tones entre les dues collites, “fet que el converteix en la principal producció agrària d’Eivissa, que enguany pot superar la importància econòmica de la garrova”, ha remarcat Marí.
Marí ha assenyalat que als darrers anys s’han anant prioritzant les varietats de millors aptituds culinàries: és així com la varietat Desirée incrementa la seua representació amb 34 tones sembrades i la varietat Kondor passa a un segon terme amb la meitat de la quantitat de llavor sembrada l’any 2014. Pel que fa a varietats vermelles, la varietat Bartina, de cicle ràpid ha duplicat els kg de sembra fins a les 21 tones.
D’altra banda, també s’aprecia una presència major de varietats de pell blanca, que l’any 2023 ha assolit el 41% dels kg sembrats, quan l’any 2014 era del 33%. Pel que fa a varietats, cal destacar la baixada de la varietat Picasso amb la introducció de la patata Agria, una varietat molt reconeguda a tot Europa per la seua aptitud a la fritura i que respon a la demanda de la restauració, especialment per part de cuiners no originaris d’Eivissa.
D’aquesta manera l’oferta de patata cultivada a Eivissa manté, per una banda, l’aposta per la varietat vermella Desirée, d’excel·lent qualitat culinària, l’única fins ara que es comparable a la varietat antiga eivissenca i que, per tant, conserva la tradició d’una varietat vermella de doble aptitud per a la cuina tradicional, juntament amb la varietat Bartina; i de l’altra, es verifica la introducció de la varietat blanca Agria, que competeix amb la varietat Desirée com a varietat per a fritura, encara que no és una varietat apte per al bullit.
Importància de la patata vermella
La patata vermella d’Eivissa és el producte hortícola de més renom. Es pot trobar a restaurants, botigues, grans superfícies, i ara també s’està exportant unes 600 tones per un gran productor a Mallorca, terra de patata, i a Menorca a través de la cadena Eroski. I és també un dels cultius principals per als nostres horticultors, el sector que agrupa el gruix dels professionals dedicats a l’agricultura, juntament amb la xíndria i la tomata.
Gràcies al clima suau d’Eivissa es poden fer dues collides: una de semi-tardana, sembrada durant el mes de febrer que es comença a collir a finals del mes de maig; i una sembrada de patata tardana al mes d’agost que es cull a partir de finals de novembre. D’aquesta manera es pot cobrir la demanda anual, exceptuant els mesos d’octubre i novembre, a l’hivern, i els mesos de març i abril, a l’espera de la patata nova.
A Eivissa la tipologia de patata és completament diferent de la que es consumeix a la Península o a la resta d’Europa, on predomina el consum de varietats de pell blanca. A Eivissa, al contrari, el 66% de la patata que se sembra és de patata vermella. A l’origen del prestigi es troba la patata vermella antiga, l’única varietat que s’ha conservat de les que es conreaven a l’horta d’Eivissa. N’hi havia de blanca, rosa i morada, però les hem perdut. I si la patata vermella antiga es va conservar és perquè tenia la doble aptitud per fregir sense cremar-se i per bullir sense desfer-se de manera que amb una sola varietat es podien elaborar els plats tradicionals.
És un dels ingredients bàsics de la nostra gastronomia, i es troba en plats senzills com són l’enciam de patata –ara conegut com ensalada payesa-, en totes les frites tradicionals, de polp, de porc o de freixura, i en els plats de més renom com ara el sofrit pagès o el bullit de peix.
La finca de Can Llucià, on s’ha fet la presentació d’aquesta campanya de collita de la patata vermella, al centre de l’illa, és una zona de terra vermella que gràcies a la introducció dels sistemes de bombeig d’aigua han pogut introduir els conreus de regadiu. És un exemple de petita explotació familiar amb una orientació productiva als conreus extensius de regadiu com la patata i la xíndria, una de les tipologies d’explotació habituals a Eivissa.
Es caracteritza també per mantenir una important manada d’ovelles que, a més d’un suport econòmic per la venda d’anyells, aporta un element fonamental per a una explotació agrària i més per al conreu de la patata: els fems d’ovella. La rotació amb conreus de cereals i farratges, la ramaderia i l’aplicació de fems orgànics permet així un conreu sostenible de la patata, aplicant els principis agraris que ara es difonen com “agricultura regenerativa”.
