La Torre des Carregador en Eivissa y la Torre de Sa Punta Prima en Formentera, han visto hoy como se llenaban de luz a las 13:00 para celebrar la ‘Encesa de Torres i Talaiots pels Drets Humans’, un evento simultáneo organizado por Amnistia Internacional y el Fons Pitiús de Cooperació.
Durante el evento, se han encendido luces en ambas torres como un símbolo de solidaridad y compromiso con los Derechos Humanos. Además, se ha leído un manifiesto a cargo de Félix de Arriaga, representante de Amnistia Internacional, y Fina Darder, del Fons Pitiús de Cooperació.
A cotinuación se puede leer íntegramente el manifiesto:
ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS PELS DRETS HUMANS. 25 DE GENER DE 2025
Ja fa nou anys que, a través de l’Encesa de torres, talaies i talaiots, donam veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.
En 2024, milers de persones han seguit sofrint violacions de drets humans en el seu intent d’arribar a l’altra costa. Lluny de millorar la seva situació, han patit el dolor afegit de veure com els governs de la Unió Europa i la pròpia Unió Europea, adopten polítiques que augmenten el risc de vulneracions de drets humans per a les persones que busquen arribar a Europa. Manifestem preocupació per com, en el marc de la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil, es corre el risc de consolidar posicions orientades a reforçar cada vegada més el model de l’Europa Fortalesa i cap a una externalització de fronteres que ens embruteix com a societat.
Aquestes persones han sigut privades dels seus drets inalienables consagrats a la Declaració Universal de Drets Humans i la legislació internacional que la desenvolupa. Drets que tots i totes tenim pel mer fet de néixer: el dret a circular lliurement, a sortir de qualsevol país, inclús del propi, i a buscar asil i obtenir protecció en cas de fugir de la persecució i de vulneracions de drets humans.
Les persones migrants es veuen obligades a travessar el Mediterrani o l’Atlàntic cap a Europa en condicions precàries i perilloses, que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, durant l’any 2024, segons l’Organització Internacional de les Migracions, almenys 2.140 persones han perdut la vida o desaparegut en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.
En el cas de les dones, estan més exposades a greus violacions de drets humans, com ara el tràfic de persones, especialment amb finalitat d’explotació sexual, o bé a fugir passant per països on poden patir altres formes de violència de gènere, inclosa la violència sexual.
Els infants que viatgen sols han de rebre una atenció especial degut a la seva situació d’especial vulnerabilitat. Els governs han d’assegurar-ne la protecció efectiva, vetllar perquè s’apliqui el principi de no devolució i que es tingui en compte el seu interès superior. No obstant, veiem amb estupor com s’incompleixen els seus drets i proliferen missatges d’odi que deshumanitzen aquests infants.
La gravetat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha vist afectada pels discursos que intenten dividir- nos apel·lant a la por, el prejudici i l’odi. Uns discursos que no són innocents, sinó que pretenen atacar certs grups de persones i culpabilitzar-los dels problemes socials per distreure l’atenció de les seves verdaderes causes, i per tant, de les seves verdaderes solucions. La violència discursiva ha generat una cultura de l’odi que suposa també conseqüències per tota la societat: perpetuació de prejudicis, estigmatització, deshumanització, divisió i violència.
Sense el respecte als drets humans, com a societat correm el risc que la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar el respecte, la convivència i una cultura de la solidaritat, per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.
Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt fosc que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre allí, brillant, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.
Aquesta flama que ens manté dempeus i amb força per lluitar pel cessament de les violacions dels drets humans a tot el món. Depèn de nosaltres mantenir-la encesa, així que lluitem perquè així sigui per sempre.
