Menjar blanc: Cuina llenties, sigues resistència, per Marina Ribas Torres

L’altre dia se’m va ocórrer dir a les xarxes que feia les llenties més bones del món. Evidentment és una exageració perquè tothom sap que les millors llenties del món són les que prepara la mare o la güela de tothom. Aquí no admetem discussió.

Però em va sorprendre la quantitat de gent que em va escriure demanant-me la recepta perquè mai no havia cuinat llenties. I en part ho puc entendre perquè avui en dia pots comprar un pot de llegum cuit a molt bon preu per preparar una amanida rapideta, però és tan fàcil fer un plat de llenties guisades – i tan econòmic i bo!-, que no puc deixar escapar aquesta ocasió per explicar-vos com podeu cuinar-les a casa de manera senzilla i convertir-vos en aquesta petita fracció de la població que encara som resistència i que consideram un bon plat de llenties un dels estendards de la cuina mediterrània que cal preservar i defensar amb tots els mitjans a l’abast.

Dominar l’art de fer llenties no és un superpoder reservat a mares i güeles. Vosaltres també podeu preparar a casa unes bones llenties i sentir l’abraçada calenteta que necessitaríeu en arribar a casa després d’un dia dur a la feina. 

A més, a diferència d’altre llegum, les llenties no necessiten remull. Sí que s’han de fer ben netes per treure’n la pols, la terra o les pedretes que puguin tenir però aquest és el gest més complicat que haureu d’executar en tota la preparació. Si teniu temps, podeu posar-les en remull una horeta abans i així couran més aviat, però no és estrictament necessari.

Necessitareu:

-400 g de llenties pardines seques

-200 g de tomata triturada

-2 porros (part verda inclosa)

-Un bocí de pebrera vermella

-Un bocí de pebrera verda

-2 grills d’all

-2 bastanagues mitjanceres

-1 xoricet o un bocí de sobrassada

-1 bocí de botifarró o botifarra de ceba

-Aigua mineral

-Sal

-Pebre

-1 culleradeta de pebrera vermella

-1 culleradeta de comí

-1 fulla de llorer

-Oli d’oliva bo

En primer lloc, prepararem el sofregit. En una olla prou fonda, escalfarem oli i hi afegirem el porro, els alls, la pebrera i la pastanaga picats en bocinets ben petits. Quan estiguin gairebé cuits, hi afegirem la sal, les espècies i el llorer i ho remenarem bé perquè es rosteixin. Ara també és moment d’afegir-hi el xoricet o la sobrassada i la botifarreta. Si no voleu que se us desfacin, que pot passar, podeu afegir-los posteriorment picats amb un escuradents perquè no rebentin juntament amb l’aigua, però a jo m’agrada trobar bocinets esmicolats d’embotit a cada cullerada. Com sempre, això va a gust del consumidor.

A continuació, hi ficarem la tomata triturada i deixarem que sofregeixi uns minuts perquè quedi ben gustosa remenant de tant en tant perquè s’impregni bé de tots els sabors. Després, hi abocarem les llenties netes i escorregudes i les cobrirem amb aigua freda un palm per sobre més o menys (calculau uns 2 l aproximadament). Salarem de nou si fa falta i taparem l’olla. Les courem a foc viu fins que bullin i després el baixarem a foc mig fins que acabin de coure’s. Si veiem que han begut molta aigua o que s’ha evaporat en excés, en podem tornar a afegir poc a poc. No passa res si es trenca el bull. En menys d’una hora tendràs les llenties llestes. 

Jo no hi fic patata perquè des del punt de vista nutricional i gustatiu no ho veig necessari, però si us hi agrada, podeu afegir una o dues patates tallades a bocinets no gaire grossos els darrers 10-15 minutets de cocció.

A jo m’encanta acompanyar-les d’una cullerada de creme fraiche. Sacrilegi per a uns, fusió per a altres. Jo soc dels segons; m’agrada el risc.

Si us han sobrat llenties però no les voleu menjar el sendemà (que us avís que estaran encara més bones que el primer dia), podeu congelar-les. Això sí, pensau que la patata no congela bé, així que retirau-la.

Bon profit!

Marina Ribas Torres