Bernat Joan i Marí / Fins ben avançada l’última dècada del segle passat, a Turquia era delicte dir la paraula Kurdistan. Fins i tot si es deia amb intenció denigratòria. Si un ultraturc en un bar, després de fumar-se una catximba, cridava “mala fi faci el Kurdistan!”, posem per cas, podia anar a la presó perquè havia dit la paraula maleïda.
Idò bé, en ple dimecres sant hem assistit a un espectacle paral·lel al gloriós Regne d’Espanya. No s’hi podia dir Kosovo. Resulta que, de part de vespre, la selecció espanyola de futbol jugava amb la kosovar (quan els govenants espanyols de dretes i d’esquerres han dit per activa i per passiva que mai no reconeixeran Kosovo com a país independent -ho és fa més de vint anys!- i quan els caps esportius havien dit que Espanya mai no jugaria un partit oficial contra la selecció d’aquella nació balcànica).
Espanya-Kosovo. A la televisió i la ràdio públiques espanyoles ho tenien complicat, perquè havien de transmetre sense que paregués que dues seleccions nacionals, reconegudes internacionalment, s’enfrontaven sobre la gespa d’un estadi de la vella Hispalis. De manera que varen fer un ridícul internacional d’aquells que hom ha de treballar-se amb ganes per aconseguir-lo.
En Gabriel Rufián, que és un gran tuitaire, ho va reblar de manera magnífica. Primer amb una piulada on hi podíem llegir: “Democràcia Consolidada-kosovo”. I després amb un fantàstic “Al Andalus 2 -Kosovo 0”. Fins i tot un intèrpret va haver de renyar els periodistes espanyols, abans del partit, per la impertinència de les seues expressions a l’hora de posar-los nom!
Ara a Turquia ja poden dir Kurdistan, però a les Espanyes no es pot dir Kosovo. No fos cas que ens sortís alguna llaga a la boca.
Però, pensem-hi. I si fos que dient Kosovo estam apuntalant la futura independència de les Illes Balears? Kosovo forever! Kossovë! Kosova!
