@Noudiari / Quin és l’origen de la paraula rovell? Quina és la relació entre el rovell del ferro i el rovell de l’ou? Això és el que us explicarem en aquest “Paraules nostres”.
La primera vegada que apareix la paraula rovell en un document en català (fi del segle XIII) és referida a referida a l’oxidació (com tenim al francès la paraula rouille). Per la seua banda, referida a la part més saborosa de l’ou la trobam escrita cap a un segle més endavant (a final del XIV).
Aquesta paraula, amb aquestos ambdós sentits, té com a origen el llatí ROBIGO, -INIS, que ha donat amb la nostra llengua també la paraula roig. Justament aquest és el lligam d’unió entre el rovell de ferro i el d’ou, la seua ‘vermellor’.
El rovell del ferro és, per definició ‘hidròxid de ferro vermellós que es forma a la seua superfície per l’acció de la humitat. També és correcte dir òxid, però no és usual a Eivissa i Formentera col·loquialment.
El rovell de l’ou és la massa esfèrica que va de groguenca a vermellosa que hi ha a l’interior dels ous de les aus (i també dels rèptils, recordem-ho). Aquesta darrera també hi ha molta gent que li diu vermell d’ou. Pensau també, però, que cada volta els rovells són més grocs i menys vermells, serà que n’ha baixat la qualitat…
També trobam que, per extensió, reben el nom de rovell algunes malalties de les plantes degudes a fongs paràsits en què pareix que les plantes malaltes ‘estan rovellades’.
Figuradament la paraula ‘rovell’, considerada la part més rica i gustosa de l’ou, fa referència també a la part central i millor d’una cosa: Per exemple, “viure al rovell d’ou” té el significat de tenir una casa cèntrica, on hi ha profusió de comerços i molts enllaços de transports públics.
Un altre sentit figurat d’aquesta paraula fa referència a l’expressió ‘estar rovellat’ quan, per falta d’acció, d’exercici, d’activitat a una persona o a un aparell mecànic li costa posar-se en funcionament.
Com a curiositat, podem explicar que també deriva de rovell –i també hi té a veure el seu color vermellós- la paraula rovelló, nom donat en alguns llocs de Catalunya al bolet al qual a Eivissa i Formentera anomenam pebràs i a Mallorca i a Menorca en diuen esclata-sang.
I d’on ve la paraula pebràs? I esclata-sangs?
Bona nit, Feina o Menjar,
La teua pregunta donaria per a un nou «Paraules nostres», però, en síntesi, l’esclata-sang rep aquest nom perquè quan es talla o es romp fa un líquid de color de sang o de vi.
El tema del pebràs és més curiós: A les Pitiüses hi ha el pebràs de nom científic Lactarius sanguifluus (per tant que fa sang) i en altre terres de parla catalana hi ha un altre bolet que es diu també pebràs, però de nom cientific Russula delica,,amb alguna semblança formal amb el nostre, però és molt més blanquinós i que pica (el nom ve de pebre) i amargueja en menjar-lo. No és tan apreciat gastronòmicament.
Si vols ampliar la informació et recoman el llibre Els bolets de les Balears, de Carles Constantino i Josep Lleonad Siquier, o també participar en algun dels tallers, molt didàctics, que imparteix al Centre d’Interpretació des Amunts, a Sant Llorenç de Balàfia, el professor Jaume Espinosa que solen impartir-se, justament, en ser temps de pebrassos.