El director del laboratori Apinevada, Francisco José Orantes, va ser l’encarregat de presentar la jornada tècnica en format telemàtic organitzada pel Consell d’Eivissa sota el títol «La cera d’abella i els residus de pesticides: situació actual i gestió». Un total de quaranta persones participaren en aquesta activitat que tenia com a objectiu informar al sector apícola sobre aquesta problemàtica, els efectes sobre les colònies d’abelles i les possibles solucions. L’any passat es va generar una certa alarma a Eivissa per la difusió d’una noticia vinculada a la presència de pesticides en bresques comercialitzades per un apicultor de l’illa.
Orantes va explicar que les abelles produeixen cera de forma natural per construir les bresques. Actualment és una pràctica generalitzada la utilització de làmines de cera reciclada per facilitar la feina de les abelles. El problema del reciclatge continu de la cera en el circuit comercial és que la cera de les caseres d’abelles a més de poder acumular pesticides aplicats a les plantes d’on extreuen el nèctar i el pol·len, també poden acumular restes dels tractaments aplicats dins la casera per lluitar contra la varroa, un àcar parasitari de les abelles.
La Varroa destructor és un àcar paràsit extern d’àmbit mundial. Afecta a les larves i continua en l’estat adult de les abelles provocant un afebliment important de la colònia que pot acabar amb la seua desaparició. Aquest fet ha motivat que la Varroosi sigui una plaga de declaració obligada i que a més sigui obligatori fer al menys un tractament anual per al seu control amb medicaments veterinaris autoritzats.
Per aquest motiu, la generalització del reciclatge repetit de la cera d’abelles ha provocat l’acumulació de pesticides i s’ha convertit en un problema recurrent i continuat durant anys en l’apicultura mundial.
No obstant això, els pesticides que acumula la cera no són hidrosolubles i per tant no migren a la mel, de manera que es pot assegurar que el problema no afecta a la mel que es comercialitza, encara que no és recomanable la comercialització la mel en bresques a no ser que es verifiqui prèviament que es compleix amb el nivell legal permès d’agroquímics.
Durant la conferència es va mostrar la dificultat d’aconseguir làmines de cera comercial lliures de pesticides. No només són perjudicials si es consumeixen les bresques, sinó que també afecten a la supervivència de les abelles en incrementar la mortalitat de les seues larves.
Per solucionar el problema s’estan implantant mètodes de filtració de la cera amb diferents sistemes, com el carbó actiu, que eliminen una part important d’aquests productes, o sistemes de reciclatge de la cera del mateix apicultor, emprant làmines procedents de les bresques pròpies, la qual cosa permet reduir considerablement la concentració en un període de 8 anys sempre i quan els tractaments aplicats a la casera siguin fets de forma més racional, o fins i tot forçar que l’abella construeixi bona part de la bresca, reduint al mínim la mida de la làmina de cera.
