@D.V./ A mig matí, el poble de Sant Joan està net com una patena i es fa impossible imaginar que, fa poques hores, en aquest mateix lloc hi havia milers de persones celebrant la nit més curta de l’any com si no existís un demà. La música i la festa profana obren un parèntesi perquè ara és el moment de la celebració religiosa: a les 12 del migdia s’ha iniciat la missa per celebrar la festivitat de Sant Joan, acte al qual han acudit el president del Consell eivissenc, tots els alcaldes de l’illa amb l’excepció del de Vila, i centenars de vesins de Sant Joan, tots ells vestits de diumenge.
Mentre es celebra l’ofici religiós, la plaça queda quasi buida tot i que sota l’ombra d’un arbre trobem a dos vesins, en Mariano Marí i en Toni Marí, que ens comenten que no han pogut trobar seient dins l’església i que no pensen passar-se tota la missa de peu: “Si durés 10 minuts, encara. Però es que és una hora de missa! Molt cansat” reflexiona en Toni, que assegura que si fos per ell, “la missa la faria rapidet”.
En Toni i en Mariano passen la jornada sota l’arbre xerrant tranquil·lament perquè “això és cosa de vells, que és el que som, dos vells”. Mariano es manifesta un entusiasta de les festes patronals perquè “pots veure a molta gent, li preguntes com li va la vida i t’informen de les novetats”. Una opinió que recolza en Toni: “Som de Sant Llorenç i avui he vingut aquí per veure a la gent i que m’expliquin el que es mou per aquí”.
La grandesa de la rutina
La missa s’allarga durant una hora i quart, i els assistents es traslladen de l’interior del recinte a la plaça. Mentre es realitza la breu processó amb les imatges de la parròquia, les dones endiumenjades s’arrengleren sota l’escassa ombra que queda. Aferrades a la paret i defugint del sol trobem a na Francisca Marí i n’Ofelia Marí, vesines de Sant Joan, que es manifesten enamorades de la festa: “Aquesta nit havia una engentada pertot, i això li dóna molta alegria al poble” assegura una entusiasta Ofelia. Na Francisca explica que aquesta tarda pot ser el seu gran moment: “Particip al concurs de macarrons. I t’he de dir una cosa, segur que guanyaré!”.
Després de la processó, ball pagès i repartiment d’orelletes entre els assistents. Sempre és el mateix i aquesta és, precisament, la seva principal virtut. Almenys, això és el que ens diu na Maria Marí, de sa Cala: “Està bé que sempre sigui el mateix. Són les nostres festes i són així, i les disfrutem com són. A jo m’encanten”.
No hi ha res més a dir. Només cal tancar aquesta crònica amb un unànime ‘Visca Sant Joan!!!’.
