@Noudiari / Continuant amb la sèrie d’escriptors eivissencs i coincidint amb l’any del seu 70è aniversari (els compleix el pròxim mes de setembre), l’autor eivissenc Toni Marí Muñoz és l’Escriptor del mes de juny a la Biblioteca Municipal d’Eivissa.
Germà del músic Joan Murenu, tot i viure a Barcelona des de fa molts anys, segueix estretament vinculat a la seua illa, espai present en algunes de les seues obres com ara la novel·la Entspringen, relat de la infància i adolescència d’un estudiant eivissenc que surt de l’illa a estudiar.
És un escriptor, editor i assagista internacionalment reconegut i premiat. Per posar tan sols algun exemple, va estar convidat al Festival de Poesia de Rosario (Argentina), on va viatjar fa uns anys amb el suport de l’Institut Ramon Llull.
Com ja és habitual en aquesta activitat, la BME ha editat un punt de llibre commemoratiu i un fulletó biogràfic i bibliogràfic, amb l’obra de l’autor present a les dues biblioteques municipals, la de Can Ventosa i la de Can Botino. La seua obra, acompanyada d’imatges i alguns dels seus poemes, estarà exposada a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa durant tot el mes de juny.
Antoni Marí i Muñoz va néixer a Eivissa ciutat el mes de setembre de 1944. Poeta, assagista, novel·lista, traductor, professor i editor. És doctor en filosofia i catedràtic d’estètica i teoria de l’art a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L’any 1979 publica el llibre de poemes El preludi. Els primers anys creatius destaquen sobretot per la seua dedicació a l’assaig i la intenció de dignificar el gènere tornant-li la seua condició literària. Així publica Euforió, esperit i naturalesa del geni (1979) i L’entusiasme i la quietud (1979). La seua obra assolirà un gran prestigi amb el recull d’assaigs La voluntat expressiva (1988), on du a terme amb molta precisió la seua idea del gènere, que ha anat confirmant en llibres posteriors com Formes de l’individualisme (1994). A més de conrear una tendència natural de l’autor cap a l’estudi dels segles XVIII i XIX, tant pel que fa a les idees estètiques com literàries i musicals, Antoni Marí escriu paral·lelament una breu però intensa obra poètica, amb llibres com Un viatge d’hivern (1989) o El desert (1997). Ha aplegat tota la seua poesia a Tríptic des Jondal (2003). També s’ha de destacar la seua obra narrativa, amb El vas de plata (1991), un llibre sobre records de joventut que es llegeix com una novel·la, El camí de Vincennes (1995) i Entspringen (2000) ambientada en part en l’Eivissa de la seua infància i adolescència.
Va participar en l’exposició La pintura com la poesia. Proposta a per un encontre a l’Espai Ramon Llull de Palma el 1997. Els seus poemes apareixen a l’antologia de Dolors Oller Deu poetes d’ara (1966). Ha donat conferències i cursos a les Universitats de París, Roma, Munic i Praga sobre la seua especialització, això és l’art i la seua vinculació amb la història, l’estètica i la cultura d’occident. La seua obra ha estat traduïda al castellà, al gallec, el francès, el portuguès, l’italià i l’alemany i ha participat a activitats organitzades per l’Institut Ramon Llull (IRL) arreu del món com ara un seminari sobre Walter Benjamin i la cultura alemanya celebrat a Frankfurt l’any 2011 organitzat per la seu de l’IRL a les Balears o el Festival I de Poesia de Rosario (Argentina) . És també director de la col·lecció de poesia «Textos sagrados», de Tusquets Editors.
Premis i reconeixements: la seua obra ha obtingut premis i reconeixements com ara el de la Crítica Serra d’Or d’assaig (any 1984, 1988 i 1994), el Premi de la crítica (poesia catalana, 1989), el Premi Nacional de Literatura Catalana (assaig, 1991), el Ciutat de Barcelona (1992), Crítica Serra d’Or (narrativa, 1992) i (novel·la, 1995), el Prudenci Bertrana de novel·la (1995) o el Premi Cavall Verd (1995).
