@Noudiari/ El PSIB i el PP no s’han posat avui d’acord al Parlament per, almenys, aprovar tres punts d’un total de vint d’una moció socialista sobre l’ensenyament de llengües a les escoles de Balears, la qual cosa ha evidenciat la divisió existent entre els dos partits en aquesta qüestió.
La moció socialista recollia que les «societats modernes tendeixen cada vegada cap al plurinlingüisme i, conseqüència d’això, els sistemes educatius s’han d’adaptar a aquestes necessitats implementant les mesures més adequades per aconseguir la millora de la competència lingüística dels ciutadans», tema que els populars estaven disposats a aprovar. El PP estava disposat a donar suport a tres punts dels vint de la moció socialista, però aquests han considerat que s’havia de votar el conjunt, de manera que la majoria absoluta dels populars ha paralitzat la iniciativa política dels socialistes.
Informe del Consultiu sota sospita
Tant el PSIB com el diputat de MÉS Nel Martí han criticat que el Consell Consultiu hagi emès un informe favorable a l’ordre del desenvolupament del TIL del proper curs gràcies al «necessari» vot de qualitat del president d’aquest òrgan, Rafael Perera. El dictamen ha rebut cinc vots a favor i cinc en contra, fet que evidencia, segons l’oposició, la divisió del Consultiu.
La diputada socialista Cristina Rita ha dit que totes les associacions professionals són «molt crítiques» amb aquesta ordre, que ha tirat endavant perquè el president del Consultiu «els ha salvat la cara». La consellera d’Educació, Joana Maria Camps, ha respost que, després de llegir-se» pàgina per pàgina «l’informe, els suggeriments realitzats pel Consultiu són «insignificants i ha afegit que els vots en contra són precisament dels membres d’aquest òrgan nomenats pels socialistes.
“No tracten la llengua pròpia com si fos oficial”
Per part del PSIB, la diputada Marí ha acusat el PP de pretendre «descafeïnar» el concepte de la llengua catalana i de no «respectar » l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ni de «complir» amb la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. A més, ha denunciat la «supèrbia extraordinària i supina» del Govern del PP de preveure la implantació del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) fins a l’any 2018, un model lingüístic que «només té el consens del PP».
“Els alumnes de les Balears tenen un currículum rebaixat a causa de la implantació –feta de pressa i de mala manera- de determinades assignatures amb l’anglès com a llengua vehicular, a l’hora de passar les revàlides que imposa la LOMQE, estaran en desavantatge en relació a la resta d’alumnes de l’Estat» ha dit la diputada eivissenca, per a qui la implantació del TIL no té altre objectiu de “rebaixar la llengua catalana, fet que ha estat criticat tant pel Consell Consultiu com per les associacions de directors i d’inspectors de les Illes Balears”.
Marí ha considerat que “el PP actua com si el català no fos oficial, com si les illes Balears no tenguessin competències plenes en matèria educativa: per això rebaixa l’estatus del català a l’Educació, no accepta, per exemple, la formació d’un cos d’auxiliars de conversa propi, o delega responsabilitats en Madrid sempre que pot”.
“Apostem per l’equilibri de les dues llengues oficials”
La portaveu d’Educació del Grup Parlamentari Popular, Aina Aguiló, ha assegurat que el propòsit dels populars es trobar “l’equilibri entre les dues llengües oficials més una tercera extrangera. Això suposa una millora de la qualitat educativa”. Aguiló s’ha mostrat molt sorpresa pel fet que el PSIB demani diàleg i consens, quan “són ells els qui han abandonat la Ponència del Pacte Educatiu”.
Aguiló ha destacat que per al PP “són molt importants que les modalitats insulars siguin objecte d’estudi i protecció” i novament i expressat els seus dubtes sobre l’unitat lingüística del català al assegurar que l’autèntica diglòssia que pateix les Illes són “l’imposició d’un model lingüístic propi de Catalunya marginant els parlars insulars”.
Finalment, ha criticat que el PSIB s’hagi negat a votar per separat els tres punts que el PP estava disposat a aprovar de la seva proposta, un signe, segons Aguiló, que l’oposició “no té la més mínima intenció d’arribar a un acord en un tema tant important com aquest”.
