@Noudiari/ D’un total de disset projectes, tots ells emmarcats dins les branques de ciències socials i humanitats, el Consell Insular de Formentera ha seleccionat com a projecte guanyador de la Beca d’Investigació el titulat Estudi Ecotoponímic de les véndes de gregal de l’illa de Formentera, signat per Vicent Ferrer i Raquel Guasch. La investigació objecte de la beca concedida s’haurà de realitzar dins el termini de dotze mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació de la concessió i l’import per a la investigació és de 6.000 euros, el mateix import que l’anterior convocatòria.
El projecte guanyador de la beca té com a objectiu la recollida de la microtoponímia marina, costanera i d’interior de les véndes de gregal de Formentera, zona que inclou la parròquia de Sant Ferran de ses Roques. La finalitat és la recollida de la microtoponímia de tota l’illa abans que sigui víctima de l’oblit.
Una comissió avaluadora s’ha encarregat de valorar les sol·licituds presentades i ha proposat atorgar la beca al projecte que ha assolit major puntuació. Aquest òrgan està presidit per la consellera de l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera, Sònia Cardona, un secretari assignat per l’àrea de secretaria i quatre vocals designats tenint en compte la naturalesa dels projectes presentats. Així mateix, el Consell Insular assignarà un director de la beca a proposta de la comissió avaluadora, que realitzarà el procés de seguiment de la investigació.
Foment de la investigació del patrimoni històric i artístic de l’illa
En aquesta convocatòria les temàtiques d’investigació s’han acotat a les branques de ciències socials i humanitats amb la finalitat de fomentar la investigació relacionada amb el patrimoni històric i artístic de Formentera.
El principal recurs metodològic és el treball de camp amb informadors orals, el qual pretén recollir els diferents ordres de la vida a l’illa al llarg del segle XX. A principis del segle XXI són pocs els formenterers que han viscut fets històrics tan determinants com la Guerra Civil, l’emigració a Amèrica, l’exili, els primers moments de la indústria turística, l’accelerat canvi en la fesomia del paisatge de l’illa, etc. Per això, l’administració formenterera considera que «és més urgent que mai que la investigació s’expandeixi cap aquest àmbit privat i íntim de la història: la memòria».
La història oral de Formentera presenta múltiples cares i permet aprofundir en el coneixement de molts àmbits de la història local: la tecnologia, la indústria, l’explotació del sòl, la navegació, la gastronomia, la literatura popular, la medicina tradicional, la botànica i la fauna, entre d’altres.
Un estudi amb tres vessants
El projecte guanyador, Estudi Ecotoponímic de les véndes de gregal de l’illa de Formentera, es basa en una triple vessant. Per una banda, es tracta d’un projecte continuatiu, en tant que reprèn i complementa una investigació ja encetada i l’orienta cap a una descripció general de la toponímia de l’illa.
També és un projecte transversal, ja que la informació obtinguda i catalogada afecta no solament a la filologia, sinó tots els àmbits de la cultura i la història de l’illa de Formentera. Per últim, és un projecte formatiu, atès que preveu la formació pràctica de joves investigadors en la història oral, la funció dels quals és importantíssima en l’actual context de canvi social.
La zona d’estudi queda delimitada a les véndes de ses Roques, sa Punta, es Molí-s’Estany i ses Salines. El treball abraçaria la totalitat dels territoris de la parròquia de Sant Ferran, que inclouen també les illes d’Espalmador i de s’Espardell.