‘Una isla en la cual la prisa es una palabra exótica’ (Actualidad Española, 1958, Marichu de la Mora), per Joan-Albert Ribas

La Actualidad Española va ser un setmanari il·lustrat conservador que va aparèixer entre 1952 i el 1977.

Té interès dedicar unes notes a l’autora del text que avui comentam, que firmava Marichu de la Mora (1907- 2001, en realitat María de la Mora y Maura). Era neta del mallorquí Antoni Maura i Montaner, cinc voltes president del Consell de Ministres espanyol (entre 1903 i 1922); entre els altres nets d’aquest polític hi havia reconeguts republicans com Jorge Semprún Maura o Constancia de la Mora Maura, militant comunista com el seu cosí i germana de la periodista. Constancia va dirigir l’Oficina de Premsa Estrangera de la República, va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil i morí a Guatemala el 1950 en un accident d’autobús.

María, en canvi, va ser afí al franquisme, va arribar a ser secretària nacional de la Sección Femenina de Movimiento Nacional Falange, nomenada per Pilar Primo de Rivera; també era la mare del director de cine Jaime Chávarri. El periodista  Aurelio Martín, a la necrològica que li va dedicar el diari El País, destacava que, de la Mora, juntament amb la «princesa Smilja» va ser la promotora a Eivissa de la moda Adlib.

El reportatge de la periodista es diu «El pequeño paraíso de Ibiza», amb el destacat «Impresión del pasado y el presente de una isla en la cual la prisa es, todavía, una palabra exótica». De la Mora passeja per dins Vila, «relicario de antiguas civilizaciones», on se li obren portes com la del «palacio de don Mariano Tur, nombre que figura desde los principios de la ciudad, donde se halla una bella, interesante y bien seleccionada colección artística».

Sortint de Vila, descriu el que més li ha agradat: «Salgamos al campo. No importa de momento nuestra ruta, ya que dentro de las graciosas variaciones que se ofrecen en la isla, encontraremos siempre la constante de sus pinares, sus personalísimas sabinas, la rica variedad de su arbolado, el fresco verdor de sus huertas y el encanto de sus calas».

Sant Antoni de Portmany, 1958

Destaca en aquest article una breu entrevista amb l’alcalde de Sant Antoni de Portmany d’aquell temps, Antoni Riera, que ens mostra la imparable expansió del turisme en aquesta població.

Comenta Riera, entre altres aspectes, que aquell estiu de 1958, per ordre numèric, els visitants a Sant Antoni són els francesos, els alemanys i els anglesos.

Afegeix que «las poblaciones campesinas no se acercan casi a los centros de veraneo. Propietarios de más o menos grandes fincas, los hombres se ocupan de sus tierras y las familias no verían con agrado que sus hijas salieran de sus casas (…). Las muchachas bordan y trabajan en sus casas».

L’alcalde també comenta que aquell estiu del final dels anys cinquanta hi ha falta de mà d’obra eventual i que, per l’alta demanda, hi ha falta de peix.

Per Joan-Albert Ribas