@Noudiari · Ara Balears / Es van acabar les civilitzacions i els imperis persa i romà, asteca i otomà. I s’acabarà, també, la nostra civilització industrial. Fins aquí, la sorpresa pot ser mínima. Però el que ja pot resultar més xocant és saber que la fi de la civilització no serà qüestió de segles sinó només de dècades. Com ho és saber que un dels motius del col·lapse serà la desigualtat social, amb una minoria acaparant la immensa majoria dels recursos del planeta. I, per reblar la sorpresa, qui augura la fi del món tal i com el coneixem per motius de falta de sostenibilitat social i econòmica és una institució nord-americana, i no una qualsevol, sinó la Nasa.
Els mals auguris d’una fi imminent del nostre món són obra d’un equip de matemàtics que han rebut l’encàrrec del Goddard Space Flight Center de la Nasa. Normalment, els advertiments sobre el camí destructiu de la societat industrial, basada en la sobreexplotació dels recursos naturals sense tenir en compte l’impacte ambiental, procedien de biòlegs i ambientalistes. Aquesta vegada ha estat la matemàtica la que ha sortit en defensa del planeta. Els autors de l’estudi són Safa Montesharrei i Eugenia Kalnay, de la Universitat de Maryland, i Jorge Rivas, de la Universitat de Minnesota, que han fet un treball audaç, no només perquè fa servir models matemàtics per calcular probabilitats, sinó per les conclusions a les quals arriba.
Els científics han analitzat les causes que van motivar la desaparició dels grans imperis i civilitzacions del passat, i han arribat a la conclusió que els factors que juguen un paper són recurrents: per una banda, canvis en la població i el clima i desastres naturals; per una altra, problemes per accedir als recursos naturals. «La caiguda de l’imperi romà i dels imperis de Mesopotàmia», explica l’estudi, «demostren que civilitzacions avançades, sofisticades, complexes i creatives poden ser fràgils i tenir un caràcter temporal».
El paper de les elits
Quin paper juguen els rics en el col·lapse dels imperis? Segons els autors de l’estudi, ells són els responsables últims, ja que eviten els canvis necessaris per tal que l’imperi sobrevisqui. El món industrial, afirmen els autors, té els dies comptats no només perquè els humans no poden continuar consumint els recursos del planeta al ritme actual sinó perquè la creixent desigualtat social ha arribat a un nivell igualment insostenible. Tot i les inevitables lluites per controlar els recursos, els humans van dominar el planeta gràcies a la col·laboració.
Tota vegada que la situació existent és la que els ha permès acumular riqueses, el seu interès passa per mantenir l’status quo. Els privilegiats fan tot el que estigui en les seves mans per evitar canviar les coses, fins i tot quan és evident que l’immobilisme condueix a la destrucció. La piràmide caurà… però no perquè els pobres provoquin una revolució, sinó perquè els rics impediran que res es mogui. El món s’acabarà no per una acció violenta, sinó justament per tot el contrari.
