M’arriba que el Tribunal Suprem li ha notificat a l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant que el seu “delicte” no entra dins la Llei d’Amnistia. (Dit sigui entre parèntesi: dins aquesta llei no hi entra allò que va dir el legislador, sinó el que passa pel sagrat arc de triomf dels magistrats espanyols. D’això se’n diu -visca Montesquieu!- separació de poders.) Ha passat un any des de l’aprovació de l’esmentada llei, i qualsevol policia espanyol que hagi apallissat o buidat un ull a un ciutadà que anava a votar ja està amnistiat, però hi continua havent polítics (elegits democràticament i que intentaren aplicar el seu programa) a l’exili. Què ocorre quan aquells que han d’aplicar la llei no reconeixen el dictat del legislador? Podem dir, en aquestes circumstàncies, que estam en un estat de dret?
N’Eulàlia Reguant va fer una cosa que sembla que no deu ser legal, però que no fer-la, des del meu punt de vista, és immoral: no va voler respondre, en un judici en què hi anava com a testimoni, les preguntes de Vox. Va exposar ben clarament per quina raó no les volia respondre. Segons la legislació espanyola, emperò, un partit polític pot ser part en un judici com el del procés. (A la majoria de països de la Unió Europea això seria impossible, perquè els partits no s’hi poden “personar”). Hi insistesc: és legal i immoral al mateix temps. N’Eulàlia Reguant va preferir la seua ètica i no va respondre.
Suposem que va cometre un desacatament. Idò! Per això s’ha fet, la Llei d’Amnistia: per treure-li les penes que se’n poguessin derivar. Ara, emperò, resulta que algú, tornant a estirar la llei com si fos un xiclet, ha decidit que “A Vox, ni tossel-le!”, i ha desestimat la petició de l’exdiputada.
Pens que només els podrem estirar cap a la democràcia fent amb tota normalitat allò que, arreu del món civilitzat, constitueix norma. Cap jutge no hauria d’acceptar participacions com les de Vox en el judici del procés. Però, si algun jutge les accepta, ningú no hauria de respondre les seues preguntes. Com si fóssim a Sardenya, d’on els de Vox se’n varen endur un record inesborrable.
Bernat Joan i Marí
Leyendo el comentario «continua havent polítics (elegits democràticament i que intentaren aplicar el seu programa) a l’exili» a uno le viene a la mente el modo de hablar de Trump, su autoritarismo, y su voluntad de anular al sistema judicial cuando trastoca las barbaridades que intenta perpetrar. Aunque hablando de un nacionalista catalán absolutamente obsesionado con la causa supremacista catalana, no es una sorpresa.
La elección democrática de representantes no es una carta blanca para pasarse la ley por la suela del zapato. Sin ley hay tiranía. Y si no gusta la ley, hay procedimientos democráticos para cambiarla (que no son la unilateralidad).
Y de exilio nada: han huido como cobardes de las consecuencias que sabían que iban a acarrear sus actos.
Ahora vendrá este hombre a decir quién tiene que formar parte de un juicio o no. Debe ser muy triste vivir en el odio y el rencor constantemente. Por eso los nacionalistas (de todo tipo) suelen ir siempre malhumorados y con cara de estreñimiento.
sense comentaris..CUP
reformar ses lleis, digali a nes parlament
Si justament d’allò que m’estic queixant és que els jutges no compleixen la llei i s’enfronten sistemàticament amb el poder legislatiu!
No heu après a llegir o portau ulleres trucades?
és pot ser més parcial i faltan al respete?
tranquil, no te posis nerviós
no he set ni professor ni diputat europeu ni….en fin, vos casi teniu raó…
no te rebaixis així
Disculpau si us he ofès. No era sa meua intenció.