Qui no ha sentit alguna vegada aquesta monumental asenada: si se celebra un Dia de la Dona, per què no un Dia de l’Home. L’acudit es conta sol. Una altra cosa ben diferent serien els taller per a hòmens. He fet una recerca per Internet i se que a Eivissa hi ha hagut alguna conferència, algun seminari o alguna experiència aïllada. No és suficient.
Cada vegada més administracions i organitzaciones impulsen tallers adreçats a homes amb un objectiu clar: promoure relacions més equitatives i prevenir la violència envers les dones. Lluny de plantejar-se com a espais de confrontació, aquestes iniciatives aposten per la reflexió, el diàleg i l’aprenentatge col·lectiu. En els darrers anys, el debat públic sobre la igualtat de gènere ha instal·lat una pregunta clau: quin paper tenen els homes en la construcció de vincles més saludables? Sincerament, crec que la resposta passa per la formació, la revisió de pràctiques quotidianes i el qüestionament de mandats culturals molt arrelats.
En aquests espais s’analitzen els models tradicionals que associen la virilitat amb la duresa, el control i la dificultat per expressar emocions. «Molts homes mai no han tingut un espai on parlar del que senten sense ser jutjats», expliquen coordinadors d’aquests programes. Durant les sessions es treballen temes com els micromasclismes, els privilegis, la corresponsabilitat a la llar i la paternitat activa. L’objectiu no és assenyalar culpables, sinó generar consciència i promoure canvis sostenibles.
La prevenció de la violència masclista constitueix una altra línia fonamental. A través de dinàmiques participatives, s’identifiquen conductes de risc i es reflexiona sobre els gelos, el control i el consentiment. També es promou la resolució pacífica de conflictes i la comunicació no violenta. La violència no comença amb una bufetada; sovint comença amb l’aïllament, la desvalorització o el control.
La dificultat per reconèixer i gestionar emocions com la frustració o la tristesa apareix de manera recurrent. Per això, molts tallers incorporen mòduls d’intel·ligència emocional i escolta activa. Aprendre a expressar l’enuig sense agressivitat, demanar ajuda o sostenir converses difícils sense recórrer a la intimidació són habilitats que impacten directament en la qualitat de les relacions de parella, familiars i laborals.
En paral·lel, es promouen pràctiques de corresponsabilitat domèstica i criança respectuosa. La distribució equitativa de les tasques i la implicació activa en la cura de fills i filles formen part d’una transformació cultural més àmplia. Per a molts participants, aquests espais representen un punt d’inflexió. «Ajudar» no és el mateix que compartir responsabilitats.
Em faria feliç que alguna persona amb responsabilitat pública a les administraciones eivissenques fes seua aquesta idea -la qual, naturalment, jo no he inventat-, la proposàs i aconseguís portar-la a la pràctica.
Andreu Coll Bufí
