La pandèmia del Covid ja no és el pa nostre de cada dia, toquem fusta, però ho va ser. Escric amb desconfiança sobre si val de gaire, després de l’imperi de les adversitats hagudes i per haver, escriure res. El que pareix fàcil de comprovar, per sort, és que ens hem avesat als petits apocalipsis, a aquells que suposadament creim fàcils de transportar i, fins i tot, de fer-los formar part del nostre propi curriculum vitae, com una espècie de segona pell que ens protegeix, o així ho voldríem. Seria com la pesadesa d’aquells que abans contaven les “batalletes”, i mai trobaven el moment oportú de posar el punt final de la contalla. Però jo em volia fixar més en el paper que l’escriptura juga en aquest salt d’obstacles que és la continuïtat de la vida i, sobretot, el seu necesasari fruir-ne fins a l’últim sospir, com en les memòries del genial cineasta que va ser Luís Buñuel.
Una bona oportunitat per a l’acumulació de l’escriptura, és la tendència molt humana i civilitzada a escriure dietaris i altres artefactes de confessa necessitat personal i que amb el temps hauran de ser, si així se’n dóna el millor cas, per a ús de tothom.
M’agrada la literatura de dietaris. I ara ha caigut a les meues mans un llibre que ha complit les millors expectatives lectores, les que un autor com Àlex Susanna (Barcelona, 1957) sempre promou. El títol del llibre dóna pistes sobre què hi trobarem, sense haver de furgar, de principi, massa a fons: El món en suspens (Edicions Proa, Barcelona, 2022). Es tracta d’un dietari que recorre un any sencer, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, de l’any enrevessat que va ser el 2020, tan prop d’ara mateix i, no debades, ja tan documentat i convertit en el contrari del que seria un full de ruta en la carrera política i intel·lectual de segons qui. Bromes a part, qui se sent capaç de tirar la primera pedra contra un temps que era aquí devora i que vàrem haver de superar i de viure com millor vàrem saber. I puguèrem fer-ho.
Un llibre, però, no és mai la nostra vida, sinó la continuitat de la vida de l’altre, que ens l’està oferint i ens la convida a compartir, lletra a lletra, moltes gràcies i en pau haurem quedat, o amb un remolí de llums i ombres que s’entortolliguen i es confonen com la nit amb el dia quan surt el sol.
El je est l’autre de Rimbaud és a la base dels bons o dolents lectors de dietaris. L’altre que escriu no pot ser jo mateix, pèrò n’està fent el paper, si jo m’ho crec. Àlex Susanna posa El món en suspens, i no hi haurà altre remei que averiguar què va passar-nos, què ens està passant, què podrà arribar a passar-nos si tot va com anava, si tot va com hauria d’anar, si ja res és com hauria d’haver set. Llegiu-lo!
