Bernat Joan i Marí / Ara que tothom ha de quedar a casa, segurament valorarem amb més intensitat tot allò de bo que té el fet de poder moure’ns amunt i avall. Aquests dies hem de fer vida monacal sense haver pres els hàbits. Però, al cap i a la fi, esperam que tot serà a fi de bé. Tot siga perquè el virus desconeguts i contra el qual encara no tenim antídot no continuï escampant-se i escampant-se. A la majoria de nosaltres, siga com siga, el fet d’haver de ser a casa ens canvia radicalment la nostra forma de vida. Com que s’ha d’intentar fer de la necessitat virtut, es tracta de mirar de treure’n el millor profit, o de passar els dies de la millor manera possible.
A través de les xarxes socials, una amiga em deia, en començar el seu confinament (que fou anterior al nostre, per cert) que tenia pendents de llegir una pila de llibres més alts que ella. Els lectors impertèrrits ho podem ser encara una mica més, tot abocant-nos a la lectura. També pot ser una bona ocasió per posar en ordre els nostres pensaments, a través de l’escriptura, si la cosa ens vaga. I, si no, segurament hi haurà també un augment significatiu de consum de mitjans audiovisuas. L’agument del consum cultural no estava previst. O almanco no ho estava d’una manera tan ràpida ni d’aquesta manera.
Així mateix, sorgeixen iniciatives com una que ha partit de devers Igualada (el primer tros confinat a la Península Ibèrica va ser la Conca de l’Òdena, a la Catalunya central) de microrelats pel confinament o la de l’amic Ben Clark amb els coronaversos. A veure si esmolam la creativitat i feim idees.
Pensem que els espais reduïts fan augmentar l’agressivitat i posen a prova les relacions entre les persones en un context inesperat. Per això, haurem d’esmolar també la nostra paciència, la nostra endurància, la nostra ataràxia i la nostra resiliència. Que us siga lleu.
