El programa dels trigèmins, per Bernat Joan i Marí

Des que a Andalusia varen decidir fer un “pacte de perdedors” (tal i com deien ells mateixos) i formar govern, els trigèmins s’assemblen cada vegada més. Certament, a Andalusia va guanyar les eleccions el PSOE, però no va tenir majoria absoluta. I el PP no va tenir cap empatx a l’hora d’aliar-se amb Ciutadans (aquesta espècie de neofalangisme mig disfressat de liberal que pul·lula per les Espanyes) ni amb Vox (partit amb el qual no s’haurien aliat la majoria de socis del PP i, per descomptat, de Ciutadans, a Europa). Ells, emperò, no tenen tantes manies. A l’hora de manar tot s’hi val. Fins i tot aliar-se amb aquells que volen erosionar la democràcia.

En la cursa per dir barbaritats, resulta molt difícil de definir, almanco fins ara, un guanyador clar. En Casado (fra-Casado?) ha dit, recentment, a Mallorca, que no s’ha d’exigir el coneixement del català a l’àrea de Salut perquè això crea “desigulatats” entre espanyols. Mentre un de Valladolid no pot venir aquí, un de Menorca pot anar tranquil·lament a Valladolid, crec que va dir. I es va quedar tan ample. També ha dit, el líder del PP, que el programa de l’independentisme català és “el programa d’ETA”. Igual de fàcil seria dir, generalitzant de manera absurda i demagògica (com la seua), que el programa dels que volen mantenir la unitat d’Espanya és “el programa del franquisme”. I encara quedarien més tocats. Però bé, això dels despropòsits ha esdevingut una autèntica cursa.

El líder de Ciutadans, pel seu cantó, comença a olorar que no arribarà a fer el sorpasso al PP i això augmenta el seu estat de nervis. De moment, va intentant fitxar tothom qui s’oposi frontalment a les autonomies o als trets d’identitat d’alguna de les nacions sense estat que cohabiten involuntàriament al Regne d’Espanya. A Eivissa, l’únic tret comú imprescindible sembla ser l’anticatalanisme. A Mallorca, també. Per això acaben de fitxar en José Ramón Bauzá, una mossegada mala de digerir per gent com el mateix Pericay. A en Rivera, emperò, mai no li falta aquest punt d’acceleració.

El tercer dels trigèmins continua sent una incògnita. Perquè a Andalusia la cosa li ha anat bé entre els que es dediquen als toros i a la caça, pensa que serà igual per tots els territoris sota corona espanyola. Em fa la impressió, emperò, que de moment ho fia tot a l’altaveu que el Tribunal Suprem li ha regalat, perquè no es digui que la justícia no és igual per a tothom i que els jutges no són generosos amb les noves opcions polítiques. També ho són brutalment els mitjans de comunicació. Personalment he estat testimoni del bandejament d’una opció política als mitjans “perquè no té representació parlamentària”. A Vox, sense representació parlamentària, tothom li ha donat barra lliure. Deu passar com amb aquells articles que eren considerats anticonstitucionals si apareixien al nou Estatut de Catalunya, però que no ho eren en absolut si apareixien, exactament en els mateixos termes, a d’altres estatuts d’autonomia. “Es lo mismo pero no es igual”, li varen arribar a dir a un diputat català a les Corts espanyoles.

Veurem tota la rastellera de despropòsits que ens van mostrant quines conseqüències electorals podran tenir!

BERNAT JOAN I MARÍ