Em va sobtar ahir la notícia de la mort d’en Guillem. Les darreres xerrades llargues amb ell (era un home complimentós i de bella conversa) les vàrem tenir arran de la documentació que em faltava per completar l’article per a El Pitiús 2026 en el qual vaig explicar la sorpresa de trobar en una revista de Barcelona de la darreria dels anys vint del segle passat un anunci en català del liniment Puget. També vaig aconseguir un petit almanac-agenda de 1929 que feia publicitat monogràficament d’aquest liniment. Va ser un remei eivissenc que traspassà l’àmbit insular i del qual aparegueren anuncies en diverses publicacions catalanes. Era una fórmula de son pare, Cèsar Puget Riquer (1902 – 1981, farmacèutic i polític). Guillem, també farmacèutic i polític, va ser la quarta generació de la família de farmacèutics iniciada per Josep Puget Corrons (1840 – 1901).
No cal dir que de manera ben ordenada i estructurada em va deixar la documentació relativa a aquest remei. Entre altres, un document manuscrit, sobre un imprès de la Farmàcia Puget amb la fórmula magistral del liniment, els elements principals del qual eren l’alcohol de romaní i el de lavanda.
Guillem, com a home de ciències curiós, apassionat, va portar les seues investigacions més enllà de l’àmbit estrictament farmacèutic cap a la botànica. Va ser membre del Consell de Redacció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i cap de l’Àrea de Botànica, i va redactar-hi seixanta-vuit veus centrades, bàsicament, en aquesta àrea, així com alguna biografia d’estudiosos de fora de l’àmbit insular d’aquesta ciència. També divulgava, de manera didàctica, els seus coneixements en múltiples excursions de les organitzades principalment per l’Institut d’Estudis Eivissencs, que li va concedir la menció d’honor Sant Jordi el 1999.
Vull recordar, finalment, en les seues freqüents visites a l’oficina de l’Enciclopèdia, paret per paret amb el meu antic despatx del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell, que en arribar sempre tatava i si li feia una senya, entrava (com he indicat més amunt era un home de salutació llarga i complimentosa). El preocupava especialment, com a eivissenc conscienciat, i en el meu àmbit tècnic, la degradació de la toponímia de la costa d’Eivissa, la reconversió dels noms tradicionals i ben documentats de platges, per altres d’ inventats perquè els explotadors dels negocis de servei al turista d’aquestes platges els devien trobar més comercials o més entenedors per al tipus de gent que hi fa l’estiu. Segur que us venen al cap un munt de platges rebatiades per grans cervells del màrqueting turístic.
Molts anys de vida a la teua família i descansa en pau, amic Guillem.
Joan-Albert Ribas
