Quan fa una pila d’anys que no seus a un pupitre i que no obres un llibre de text, de sobte, la idea de reprendre els estudis es fa ben feixuga.
A una edat, potser massa primerenca, vaig decidir tancar els llibres per posar-me a treballar i, ara, amb quaranta-dos anys, per circumstàncies laborals i per què no dir-ho, per inquietuds culturals i intel•lectuals, vaig envalentonar-me amb la prova d’accés a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys.
Per preparar-me la PAU vaig tenir la gran fortuna d’anar a petar a l’escola d’adults del CEPA Pitiüses.
Aquest centre (públic) és un tresor que tenim a la nostra illa del qual crec que se’n té poc coneixement i que, pels recursos que se li dediquen, m’atreveria a dir que se’l té menystingut.
Senyores i senyors del Govern responsables dels centres educatius públics, facin el favor de reconèixer la gran tasca que es desenvolupa en aquest centre i els professionals que hi treballen.
En aquesta escola hi exerceix un equip que destil•la vocació i docència per cada un dels seus porus.
Uns docents amb la capacitat i l’empatia per motivar i per transmetre coneixements a unes persones acadèmicament oxidades, però amb ganes de millor la seva situació laboral i estudiantil.
Finalitzo l’escrit agraint de tot cor a tot l’equip docent del CEPA Pitiüses la feina que fan.
En aquest món cada cop més inclement fa molta falta gent com vosaltres.
Si us plau, no defalliu. Sou absolutament necessaris.
Isaac Gil Prieto
