Aquesta setmana, l’exèrcit d’Azerbaidjan ha bombardejat Stepanakert, capital de l’Artsak (Nagorno Karabach, en rus), enclavament armeni dins aquella república caucàsica. No només ha ocorregut això, sinó que l’Azerbaidjan ha ocupat l’Artsak. Hem pogut veure en alguna televisió (molt poques, per cert), columnes d’armenis que, continuant la seua dissortada Història, sortien d’Stepanakert i d’altres poblacions de l’Alt Karabach, cap a un exili de la seua terra, abandonant les seues llars, l’indret on havien viscut durant segles i segles. Ara mateix no se sap si els àzeris optaran per la repressió ferotge dels armenis de l’Artsak, o si, directament, com ha ocorregut en la Història de l’últim segle i escaig, optaran per la neteja ètnica. I, si opten per aquesta segona opció, no sabem si triaran l’expulsió de tots els armenis d’Stepanakert i encontorns o directament miraran d’eliminar-los físicament. (Recordem que el genocidi armeni, amb més d’un milió i mig de morts, és el primer genocidi del segle XX, i va ser l’avantsala de la Xoà, el genocidi dels jueus, perpetrada pel nazisme. Com va dir Hitler, qui recorda avui el genocidi armeni?).
I jo em deman, què hauria passat si, posem per cas, l’exèrcit d’Israel hagués bombardejat Ramallah i n’hagués expulsat tots els palestins que hi viuen? O si els Estats Units haguessin bombardejat Ciudad Juárez, a Mèxic? No hi hauria hagut cap reacció, a la nostra part del món? No hi hauria hagut manifestacions contra una monstruositat com aquesta? No hauria reaccionat, l’esquerra dels nostres països?
Quan els toca als armenis, emperò, tothom prefereix mirar cap a una altra banda. Molt gas europeu passa per l’Azerbaidjan. I no hi ha jueus involucrats en la invasió. Per tant, val més no fer-ne gaire cas, deixar passar el temps, que els armenis rebin el que hagin de rebre, i cas oblidat. El silenci d’aquests dies parla molt de la hipocresia. I, n’estic del tot convençut, de l’antisemitisme que encara corca la nostra vella Europa.
Bernat Joan i Marí
Declarar repúblicas independientes dentro de estados soberanos, sin reconocimiento internacional, nunca sale bien. Te voy a contar. Tengas gas o no.
Em sembla, Catalana, que, tenint en compte el genocidi armeni i tot el que els armenis han patit durant molt de temps, el teu comentari resulta, com a mínim, de mal gust. La vergonya no és per als armenis: és per a tots nosaltres.