El Tribunal Suprem de Polònia ha deixat caure una autèntica bomba en el procés de construcció europea. Ha manifestat, sense embuts, que la justícia polonesa es troba per damunt de l’europea. És a dir, que, si entren en contradicció el Tribunal Suprem de Polònia i el Tribunal General de la Unió Europea, preval el polonès. Aquesta posició, evidentment, contradiu els tractats de la Unió, i, molt especialment, el Tractat de Lisboa, que deixa molt clares les jerarquies.
El Suprem polonès, en qualsevol cas, s’ha vist envalentit per les ales que ha rebut des de la mateixa Unió Europea.
Si les institucions europees haguessin actuat amb l’autoritat necessària abans, probablement el Tribunal Suprem de Polònia no s’hauria atrevit a fer unes tals declaracions. Ho han admès ells mateixos. I d’on surten els senyals que han permès que un estat membre qüestioni d’aqueta manera l’autoritat que estableixen els tractats europeus, és a dir, els compromisos que han contret els estats membres decidint formar part de la Unió Europea? Idò, per exemple, del fet que hi hagi hagut un eurodiputat -Oriol Junqueras- que no hagi pogut exercir perquè així ho va decidir el Suprem espanyol, sense que l’autoritat europea s’hagi imposat convenientment (encara que la seua doctrina era diferent, és a dir contrària, a la del Suprem de l’estat membre en qüestió).
Cuando s’ha permès que Junqueras no ocupàs el seu escó al Parlament europeu s’ha donat ales a Polònia per dir que la seua legislaciò està per sobre de l’europea, en allò que es refereix a Polònia mateix
Bernat Joan
Quan s’ha permès que Junqueras no ocupàs el seu escó al Parlament europeu s’ha donat ales a Polònia per dir que la seua legislació està per sobre de l’europea, en allò que es refereix a Polònia mateix. També hi ha ajudat el fet que tres eurodiputats puguin moure’s per tot el territori de la Unió Euoropea excepte per Espanya. Això els ocorre a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Segons criteris europeus, haurien de poder circular per tots els territoris de la Unió sense excepció. Però la doctrina del Suprem espanyol sembla que no concorda amb el punt de vista europeu. De manera que estan exiliats, però ens representen al Parlament europeu, exerceixen com a eurodiputats i, com a tals, poden moure’s lliurement per tot el territori de la Unió Europea. Quan la Unió no està en condicions d’imposar a Espanya que també es puguin moure lliurement per dins el territori espanyol, està donant ales a Polònia perquè es digui el que s’ha dit.
Si la justícia europea no s’imposa a Espanya, per què s’ha d’imposar a Polònia, es demanen, molt lògicament, els magistrats polonesos? I posen, ara sí!, Europa davant una disjuntiva indefugible. Ara la Unió Europea no podrà amagar el cap sota l’ala: o mana el TGUE o mana el Suprem polonès (quan entren en conflicte). O l’un o l’altre. Si és l’europeu, senzillament es farà el que diu el Tractat de Lisboa. Si és el polonès, el projecte europeu se’n va en orris, perquè no tendrà cap sentit intentar imposar res als estats membres des dels òrgans de la Unió. Seria la mort de l’Europa política. I la decisió tendrà unes conseqüències enormes per al procés català, que sempre ha estat al centre de les atencions poloneses.
