Bernat Joan i Marí / Lamentablement, de la mateixa manera que de vegades, en unes eleccions, hi ha partits que prefereixen perdre-les que no guanyar-les, també hi ha governants que estan més còmodes no decidint que no si haguessin de decidir. Perdent les eleccions durant tota l’etapa en què Jordi Pujol va governar a Catalunya, molts destacats membres del PSC varen viure comodíssimament. Igual que molts socialistes a les illes Balears durant la llarga etapa de govern de Gabriel Cañellas. Feien veure que volien guanyar, quan hi havia eleccions, però molts d’aquella generació, si les haguessin guanyades, haurien tengut un baticor.
En la crisi extraordinària que estam vivint, fa escarruix també de veure com hi ha un feix de polítics que tenen responsabilitats de govern i que prefereixen no decidir.
En la crisi extraordinària que estam vivint, fa escarruix també de veure com hi ha un feix de polítics que tenen responsabilitats de govern i que prefereixen no decidir. Que decideixin els altres. Se senten còmodes acceptant que des de l’Altiplà diguin com s’han de distribuir els fons europeus per fer front a la pandèmia. Accepten de bon grat que les vacunes les compri i les distribueixi Madrid (concepte), en comptes de fer-ho ells, dins les seues responsabilitats. Donen per bo que en negociïn la quantitat i el tempo des del ministeri de Sanitat. I així només han de fer de distrubuidors, una feina que qualsevol funcionari una mica qualificat podria dur a terme sense cap tipus de problema.
No decidir resulta còmode. No hi has de pensar, no has de planificar, no has de mullar-te. I, cosa encara més fantàstica, no et pots equivocar.
No decidir resulta còmode. No hi has de pensar, no has de planificar, no has de mullar-te. I, cosa encara més fantàstica, no et pots equivocar. Si s’equivoca algú és el que decideix. Però tu quedes ben arrepairadet, mentre algú altre té en solitari la possibilitat de pringar.
El punt flac -algun n’havia de tenir- de no decidir és que qui no decideix es mostra a si mateix, directament, com a prescindible. De què serveix l’autonomia si no fa que la nostra terra sigui autònoma?
Ara, a Catalunya, els jutges tornaran a decidir la data de les eleccions. I és possible que els polítics locals ho permetin. Que la gent s’hi ajusti. I fins i tot que efectivament s’acabi complint el calendari que decideixin els jutges. Idò! Pot algú concórrer a les eleccions, en aquestes circumstàncies, o abans haurien de canviar les regles del joc? Decidint-ho prèviament, clar!
