Fa una anyada un llibreter de vell de Barcelona em va oferir un exemplar d’Ilustración Católica. La Hormiga de Oro, publicació recurrent en aquesta sèrie d’articles. La portada de la revista és ja un homenatge a la dona pagesa eivissenca, com podeu veure a la primera imatge. La crònica de l’exposició és del periodista cultural i escriptor Antoni Pérez de Olaguer Feliu (Barcelona 1907 – 1968), amb descendència a Eivissa, que ressenya la mostra de la pintora russa Eugenie Loutchisnky a les Galeries Laietanes de Barcelona.
Una exposició individual d’una pintora és un fet molt inusual a la primera meitat del segle XX a l’Estat: els era molt difícil a les artistes destacar i exposar a sales de renom, a causa dels condicionants socials de l’època.
Eugenie (o Euphrasie, en algunes altres fonts) Loutchisnky, Sant Petersburg, 1887 – París 1974) va cursar estudis d’art Sant Petersburg, que perfeccionà després en una estada de dos anys a Roma. Emigrà a Finlàndia el 1917, on va exposar la seua obra diverses vegades a Helsinki. El 1924 s’instal·là a París, encara que va fer llargues estades a diversos llocs de la península Ibèrica i de les Balears i a Bèlgica, llocs on es va dedicar, bàsicament, a la disciplina pictòrica que li donà fama internacionalment: el retrat, encara que hem trobat també als repertoris sobre la seua obra alguna natura morta i pocs paisatges.
He trobat documentat que Eugenie Loutchinsky visità l’illa de Menorca l’estiu del 1925 (n’hi ha una notícia breu al diari monàrquic menorquí El Bien Público de 31 de juliol de 1925). Hi visitava una amiga russa casada amb un militar espanyol. Els darrers mesos del mateix any, va fer estada a Mallorca. D’aquest darrer viatge en queden dades en forma d’una exposició a les Galeries Costa, propietat de l’artista, empresari i marxant d’art eivissenc Josep Costa Picarol.
Posteriorment visità Andalusia. La seua consagració arribà el 1929 en el Saló dels Artistes Francesos, on el retrat que havia fet del cardenal Desiré-Joseph Mercier, primat de Bèlgica, va donar a l’artista una reputació de retratista de gran talent, que destacà, entre altres, el pintor i escriptor Ricardo Baroja, en dir que Loutchinsky sabia “captar la personalitat de les persones retratades”.
Entre 1931 i 1933 va viure i exposar a València. Seguidament va fer les exposicions individuals a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1935 i el 1936. Justament en aquestes exposicions va mostrar part de la seua obra eivissenca.
Hi ha notícia que el 1936, durant la Guerra Civil, poc després de les mostres a Barcelona, va ser detenguda i deportada a França, fet durant el qual va extraviar-se una part important de la seua obra.
Loutchisnsky va rebre un important homenatge el passat 2022 al Museu d’Història de Catalunya, a l’exposició “Cecília A. Màntua vista per Eugenie Loutchisnky i Ferran Bosch”, en la qual es feia un doble homenatge a les dones que apareixen al títol de l’exposició: Cecília A Màntua (Barcelona, 1909-1974, periodista, dramaturga, narradora, guionista radiofònica i publicista cinematogràfica) i la pintura russa, de la qual la conservadora del Museu Raquel Castellà recorda, a la nota biogràfica de la pintora russa, que “la lluita i les dificultats per guanyar-se la vida en l’àmbit artístic van ser una constant fins a la seva mort”.
Pérez de Olaguer, destaca en la seua crítica sobre Loutchisnky que “sus telas tienen una vida, un calor de realidad y un aliento humano, comparable al que palpita en la producción de nuestros mejores artistas meridionales, pero también un halo de emoción, de espiritualidad y de gracia, que constituye uno de los mejores encantos del arte expresivo y justo de su rica paleta”.
Les fotografies en blanc i negre que il·lustren aquest article no fan justícia als detalls que comenta el crític. És aquesta, encara, una investigació en curs, sobretot pel que fa a documentar la seua estada a la nostra illa.
Joan-Albert Ribas
