Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

La professora de filosofia escriu, per Bartomeu Ribes

Por Redacción
28 enero 2023
en Opinión
0
Acabant gener, per Bartomeu Ribes
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

M’agraden els llibres que em fan tornar a altres llibres que inexplicablement havia oblidat. Aquest estrany procés mental, com una deriva de l’automatisme que no podem controlar dins nostre, m’ha passat no fa gaire amb Males companyies (Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2022), un assaig miscel·lani de Marina Garcés (Barcelona, 1973), amb un pròleg i inici, pauses, vint-i-dos textos molt diversos, i una fi amb la posterior informació de les fonts de les quals l’autora n’ha recuperat aquestes parts o trossos d’un cos prou sencer que la seua qualitat de professora de filosofia li permet d’oferir-nos, a tall de compacte registre, o com en una petita lliçó magistral arbitrada per fragments que tendeixen a unir-se entre ells, només amb la impertinèmcia obligada de qui ajunta llibertat i veritat a l’hora de posar-se l’uniforme de la feina i reclamar sense subterfugis allò obvi que costa tant sempre d’aconseguir, i que sense lluita no hi haurà manera de fer-ho. I?


La professora de filosofia que escriu, en aquest cas, Marina Garcés, és un personatge de reconegut prestigi, i la seua presència sol ser habitual als mitjans de tota mena que fan corporació, colonitzen i inspeccionen la realitat i tots els seus miratges irreals. La plenitud interpretativa, en qualsevol dels camps que tracti, fan de Marina Garcés, ella sempre obligant-se a una mise-en-scène dominadora i alhora pràctica, com una sort d’actriu que convida a repetir el guió correcte de la pel·lícula que sempre estam a punt de veure o de filmar. Però ho fa amb coneixement de causa, amb una abnegada distància que es treu de dalt tot protagonisme, però que apunta directament a la diana de la qüestió tractada. I el sentit del seu discurs no va gaire errat, des del meu punt de vista, també una mica impertinent, com el que ella confessa i predica, ni es posa la màscara d’un fàcil convenciment per a guanyar adeptes en un món on l’espectacle ha substituït, per simple mal gust i banal fantasmagoria, però molt i massa reaccionària, la llibertat tan verdadera, tan verdadera, tant, que ja quasi ni existeix, o se la busca en lliure captura, no se sap si a Mart, potser amb aquest Males companyies, no ho descartarem.

Encara hi ha vida després de les minves de gener? La filosofia tot ho tracta i tot ho respon, o ho pot respondre, perquè s’hi interessa i hi acaba participant, en tot, i ho fa sense apagar el foc amb gasolina, com ara s’estila de cara a no acceptar segons quins reglaments de la civilització que no va ser creada en set dies, a pesar de la bonhomia dels mites, posem que de Plató ençà, i de la bellesa consequent que n’ha arribat, ho haurem de reconèixer, malgrat les pèrdues, fins als nostres dies. 

La professora de filosofia que escriu, a títol una mica general, com també particular d’aquesta mateixa col·laboració d’ara que tal vegada estau llegint, fa que recordi a qui va ser la nostra única professora de filosofia, i estic parlant per més d’una generació, i és que en aquell temps, a Eivissa, de professora com aquella, no en teníem altra, i era, per descomptat, na Llanos Lozano, al cel sigui de la seua extraordinària personalitat i força viva, que recordarem, tanmateix, entremesclada pel blanc i negre de l’època, i per les explosions a tot color dels efectes especials de la joventut, el diví tresor de Rubén Darío, i que serveixi d’exemple confés i bastant sagrat.

Però Males companyies, ja ho he insinuat al començament, em va tornar a dur a l’amagatall mental on vaig llegir, i devia ser un molt rar forat, La mort de Danton, de Georg Büchner, en traducció catalana de Carme Serrallonga, i això ja és parlar fort de la confluència exagerada de genis i de mil meravelles, en un espai mínim que va ser obra de teatre i novel·la i assaig i manifest i, segurament, el que vulguem.

La puresa tan pregona de la filosofia venia i ve amb la veu escrita de les professores que recordam o llegim. I, amb elles, després de l’efecte imperiós i fatalment revolucionari de la guillotina, els sedants per esbravar-nos del precursor Diderot, que escrivia cartes d’amor a Sophie Volland, i tal vegada en rebia d’ella, però no s’han conservat; l’hàbit al·lucinògen de Teresa d’Àvila, rentat pel dramaturg Juan Mayorga, i la monja escriptora que talla cebes i plora i veu fantasmes; Albert Camus, sempitern, indomable, combatent contra el desmai de la raó: el petit argelí educat per dones menorquines i per un mestre d’escola a qui mai no oblidarà; la memòria del cineasta Joaquim Jordà, i les brases de la classe treballadora empolainada de postmodernitat i de condemna a fugir lluny d’on no t’hi volen; la delinqüència duta al cine amb barcelonisme de pedigree mestís i suïcida; tenir o no tenir casa; participar a festivals i que tu hi diguis la teua; pròlegs que s’aprofiten per a no perdre el rumb estrany del nostre món, que va perdut; l’striptease  de Christa Leem, munició brossiana per a les exèquies desitjades del feminicidi que per ara no té fi; el bull de tanta trampa sobre cartó i el geni simple de la possibilitat de què no tot està perdut, i també la güela de la professora de filosofia, que escrivia cartes i dibuixava, i ho amagava ben amagat amb por d’exili, ja després d’una vida pràcticament viscuda, i així és com bonament estam.

Bartomeu Ribes

Tags: Bartomeu RibesColumnaEivissa
Noticia anterior

La UD Ibiza recibe al Cartagena con la imperiosa necesidad de puntuar

Siguiente noticia

Sa Veu des Poble denuncia «la falta de transparencia del PP de Sant Joan» al no publicar los presupuestos para 2023

RelacionadoNoticias

Santa Eulària incorpora a doce trabajadores temporales

Flotan, por Samaj Moreno

5 julio 2025
Deixem-los que es diverteixin!, per David Setbetes

Deixem-los que es diverteixin!, per David Setbetes

4 julio 2025
Hipogeu 4004, per Bartomeu Ribes

Comunicats de Blanca Llum Vidal, per Bartomeu Ribes

29 junio 2025
Santa Eulària incorpora a doce trabajadores temporales

Prepotència a la carta, per Bernat Joan

26 junio 2025
Siguiente noticia
Sa Veu des Poble denuncia «la falta de transparencia del PP de Sant Joan» al no publicar los presupuestos para 2023

Sa Veu des Poble denuncia "la falta de transparencia del PP de Sant Joan" al no publicar los presupuestos para 2023

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • Pili en Un jubilado de 76 años acaba en urgencias tras ser encerrado en el terreno donde vive en una autocaravana en Ibiza
  • S'acabat sa festa en Agreden brutalmente a un policía en Platja d’en Bossa durante una operación antidroga
  • S'acabat sa festa en Roba una moto en Ibiza y agrede a varios policías tras una persecución
  • S'acabat sa festa en Roba una moto en Ibiza y agrede a varios policías tras una persecución
  • Marga Palerm en Vila lanza una nueva campaña para fomentar el civismo y la limpieza en el municipio

Lo más leído

  • Un jubilado de 76 años acaba en urgencias tras ser encerrado en el terreno donde vive en una autocaravana en Ibiza

    Un jubilado de 76 años acaba en urgencias tras ser encerrado en el terreno donde vive en una autocaravana en Ibiza

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Hallazgo extraordinario de cinco enormes serpientes en la misma trampa de una finca de Sant Llorenç [Vídeo]

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Impresionante vídeo: así arrasa la plaga de torcaces los cultivos de Ibiza

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Testigos del robo violento de un reloj de alta gama en Ibiza retienen al ladrón

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0
  • Ibiza activa la emergencia cinegética para frenar la plaga de torcaces

    0 Compartir
    Compartir 0 Tweet 0

Archivos

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress

Gestiona tu privacidad

Para ofrecer las mejores experiencias, nosotros y nuestros socios utilizamos tecnologías como cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. La aceptación de estas tecnologías nos permitirá a nosotros y a nuestros socios procesar datos personales como el comportamiento de navegación o identificaciones únicas (IDs) en este sitio y mostrar anuncios (no-) personalizados. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.

Haz clic a continuación para aceptar lo anterior o realizar elecciones más detalladas. Tus elecciones se aplicarán solo en este sitio. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento, incluso retirar tu consentimiento, utilizando los botones de la Política de cookies o haciendo clic en el icono de Privacidad situado en la parte inferior de la pantalla.

Funcional Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
Estadísticas

Marketing

Características
Siempre activo

Siempre activo
Administrar opciones Gestionar los servicios Gestionar {vendor_count} proveedores Leer más sobre estos propósitos
Administrar opciones
{title} {title} {title}
Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas

AVISO LEGAL Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES Noudiari.es, Av. de Santa Eulària nº 17 escala D oficina 15D, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103. Política de cookies y Declaración de privacidad Hecho con Wordpress