De l’ABC per entendre l’”Espanya plural”, el primer punt passaria per veure clar que no són el mateix Euskadi, Catalunya o les Illes Balears en relació a Espanya que la Rioja, Andalusia o Castella-Lleó. La consideració de Catalunya, Euskadi i Galícia com a “nacionalitats històriques” podia conferir una mica de pàtima de pluralitat fins que se n’hi varen començar a afegir d’altres (no perquè se sumassin a les existents, sinó com a “comunitats autònomes”). El segon punt seria reconèixer quatre “nacionalitats”, integrades cadascuna -excepte Galícia- per diverses comunitats autònomes: tres la catalana, dos la basca i onze la castellana. Però això tampoc no s’assumeix, des de l’Altiplà, perquè dibuixaria un mapa massa real de la pluralitat existent.
Arran del “finançament singular” per a Catalunya, pactat per investir Sánchez amb el suport dels independentistes catalans, ara s’estan traient de la màniga allò de “més cafè per a tothom”, remake del “cafè per a tothom” que es va articular després del victoriós colp d’Estat del 23F.
La qüestió territorial, al Regne d’Espanya, no tendrà solució, sense dividir-lo, si no s’accepta desacomplexadament i sense embuts allò que hi ha: quatre nacions integrades cadascuna per diverses comunitats autònomes. Mentre es vengui la idiotesa que les Balears són en relació a Espanya el mateix que pugui ser Extremadura, Andalusia o Cantàbria, es continuaran pegant caparrotades contra la paret.
Per això continuu creient, i cada dia m’ho fan creure més fermament, que és més fàcil que algun dia arribem a tenir uns Països Catalans independents que no que algú sigui capaç d’articular una Espanya basada en la seua pluralitat real.
Bernat Joan i Marí
