Per alguna raó que se m’escapa, a l’àmbit de la Sanitat s’ha desfermat el vesper anticatalà/antieivissenc més que a d’altres espais de la vida pública dels nostres territoris.
Qualsevol mesura tendent a reconèixer els drets lingüístics dels pacients de seguida rep una contestació (de vegades desconsiderada i poc educada) per part d’un sector de treballadors del sector. Aquesta incidència en la comunicació pública crec que ens ha donat una imatge esbiaixada dels professionals de la salut, especialment a les illes Balears. Però també a Catalunya i al País Valencià. Sembla com si tots estiguessin queixosos d’haver d’aprendre la llengua pròpia (i una de les dues oficials) al nostre arxipèlag.
Ara, emperò, ha sortit una iniciativa que ha sumat més gent que ningú. Es diu “Metges pel Català”, i agrupa metges d’arreu del domini lingüístic que volen oferir un millor servei als seus pacients, incloent-hi també (com és natural) el fet d’atendre’ls en la llengua que ells vulguin.
En un parell de dies la iniciativa va ajuntar nou-cents facultatius. Al cap d’una setmana superaven els dos mil. En el manifest fundacional, expliciten el seu compromís amb una adequada atenció lingüística i amb un ús normal, per tant, de la llengua catalana. Hi remarquen com a necessàries coses que haurien de ser d’allò més habituals: fer les receptes en català, cridar-hi els pacients, adreçar-se’ls en llengua catalana (passant a parlar castellà o altres llengües que coneguin si el pacient no entén el català), escriure els seus dignòstics en llengua catalana, fer-hi les receptes, comunicar-s’hi a nivell intern en l’àmbit sanitari…
A les batalles político-mediàtiques se’ls han d’oposar respostes des de la base, com aquesta que estam comentant. De manera generalitzada, els metges estan per una bona atenció sanitària, i no posen per davant el nacionalisme espanyol, sinó allò que els pacients necessiten. Que alguns individus que reclamen el dret a la ignorància es fiquin per enmig no hauria d’embrutar la imatge de tot un col·lectiu.
BERNAT JOAN I MARÍ
No tenim suficients professionals sanitaris ni amb els de Mallorca que arriben i se’n van el mateix dia si surt s’avió, els malalt de càncer és manifesten per cobrir el mínim professionals d’oncologia, tot a les portes d’un estiu que es preveu amb rècord de visitants/treballadors i a vostè només l’interessa el català a la sanitat. No se on viu, sr Bernat, però a Eivissa, no.
Diuen que no hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir. Enlloc de tot l’article no he vist que al firmant només li interessi el català; el que fa, i no es gaire mal d’entendre, és valorar que hi ha molts metges que sí donen importància a comunicar-se en la llengua del pacient. La resta de la vostra interpretació només son vuits i nous i cartes que no lliguen.
Y dale “perico al torno com el catalán”
Que conste que soy ibicenco .
Tengo los 8 apellidos ibicencos, como el de la película.
Y cuando voy al médico quiero que haya médicos y no lingüistas.
Estoy hasta el gorro que nos la lengua nos condicione la vida.
Nuestros hijos tienen dificultades para escribir em castellano y esto les condiciona su futuro.
A la hora de salir a estudiar se ven muy condicionados a estudiar .
Lo dicho, hasta el gorro…..
Dec ser pobre, perque només tenc dos llinatges, pes comptes de vuit, i a més repetits, com tants d’eivissencs.
No havia llegit una asenada tan grossa encara com ‘Nuestros hijos tienen dificultades para escribir EM castellano..’ (Aquest comentari pareix sortir d’un partit polític) Si es seus fills són petits, no dic que no, al principi hi ha confussions per escriure en qualsevol idioma, sobretot quan se’n parla més d’un a sa família. Imagin que també deuen tenir dificultats per escriure en eivissenc, o en inglès. No es preocupi, així com vagin cresquent n’haurien de tenir mancos. Fins i tot pot passar que escriguin molt millor en castellà que en sa seua lléngua pròpia
EM.
En este caso el catalán no es culpable, es cosa de la presbicia.
Mire Ud. Pep, no es pobre. Es corto, por no entender lo de los apellidos (congnoms). Por cierto, si quiere dar lecciones de catalán…inglés, se escribe anglès.
Lo des llinatges (que ès com es diuen en eivissenc es cognoms), no ès mester ni anar a s’universitat ni vore sa película en que està basat es comentari, per entendre-ho. Hi ha gent a s’illa que ès més eivissenca, sense tenir un sol llinatge d’origen illenc, que molts d’eivissencs que tenen es vuit llinatges. En català es diu Angleterra/anglès, en eivissenc Inglaterra/inglès. A lo millor no ho deim bé, però en eivissenc ès així
De verdad con la falta de médicos y profesionales que tenemos todavía este pancatalanista sigue erre que erre con lo del catalán.
Vete a pasturar.