Mourinho és ETA i tu també ho ets; per David Ventura

@D.V./ M’he aixecat aquest matí i m’he assabentat d’una cosa que no sabia: jo sóc ETA. M’ha sorprès perque sempre m’he considerat una persona no-violenta i, a mi, honestament, Euskal Herria ni fu ni fa. Però resulta que, des d’ahir, els qui estem en contra dels desnonaments i simpatitzem amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, som ETA.

Però, disculpeu, perquè crec que ja fa temps que sóc ETA… Perque els qui es van manifestar el passat 23 de febrer contra la política de retallades resulta que també eren ETA, igual que els qui consideren que la tauromàquia és un espectacle repugnant o els qui simpatitzaven amb el 15-M i el moviment dels indignats. Tots ells també eren ETA. Resumint: tot allò que provoqui desordre, aldarulls, incidents, talls de trànsit, molèsties en els vianants i ocupació de l’espai públic, és ETA.

Però, diria jo… l’actual llei hipotecària i les clàusules abusives dels bancs també provoquen desordres, no? De fet, si es considera que és ETA tot allò que provoca mort i dolor, aleshores convindrem que els bancs són ETA, les retallades en sanitat són ETA, la troika és ETA, el Fons Monetari Internacional és ETA i la corrupció és ETA, com també són ETA els accidents de cotxe, la malària o l’heroïna, per exemple.

I posats a realitzar una interpretació laxa del que és ETA, i ja que jo també sóc ETA, hauríem de fer extensible la condició d’ETA a tot allò que provoqui enuig o malestar. Unes sabates massa ajustades són ETA, sens dubte, igual que també són ETA els dilluns, l’autocorrector del Word, l’alcohol de garrafa o el gin-tonic amb cogombre.

També, evidentment, hi ha un component subjectiu per determinar què és ETA. A veure… ‘Salvame Deluxe’ és o no és ETA? Alguns juren i perjuren que el reggaeton és ETA, però per a mi és música urbana llatina de primeríssima qualitat i qui és ETA és David Ghetta. I Mourinho? Mourinho és ETA, i Belén Esteban, i Carlos Delgado, i els tius que es depilen les celles, i les ties que fan morrets a totes les fotos, i els qui es fan fotos als lavabos i les pengen a les xarxes socials, i els qui parlen de si mateixos en tercera persona, i els qui quan mengen sushi fan una foto i la pengen a Instagram però que quan mengen llenties no fan cap foto… ¡aquests també són ETA!

De fet, acabaríem abans si diguessin què NO és ETA, i tots tranquils.