O reforma o democràcia, per Bernat Joan

Entenc que a Pedro Sánchez li agradaria tenir més temps, però està entre l’espasa i la paret. O es reforma a fons i en sentit democràtic el sistema judicial espanyol o ell, el seu govern, els seus pròxims i probablement el seu partit se n’aniran directament a fer punyetes. Particularment, em pensava que tardarien una mica més a assetjar un dels dos partits de quan hi havia bipartidisme a l’Estat espanyol. Però es veu que els caps de l’aparell judicial tenen més pressa que els socialistes. Quan el PSOE va cometre el gravíssim error de donar suport al 155, després del Primer d’Octubre de 2017, ja vaig vaticinar que s’havia cavat la seua tomba. Gent com n’Antich i en Montilla possiblement no ho veien així, i varen decidir no votar el 155 per decència, per sentit democràtic i per catalanitat. Però la resta -començant per Pedro Sánchez- ho feien amb la tranquil·litat que no anirien “a por ellos”. Ai, Senyor!

O es reforma en els propers dos anys el sistema judicial espanyol (cosa que no es va fer a la Transició; error gravíssim que avui es paga), o em permet de predir -sense bolla de vidre- el panorama polític espanyol d’aquí a cinc o sis anys. Amb tota la cúpula assetjada judicialment, el PSOE no podrà resistir i acabarà com la UCD. Amb el PSOE fora del parlament, l’única esquerra possible seria Sumar, a nivell estatal. Però Sumar se n’anirà en orris darrere del PSOE, puix n’és un appèndix. Així, probablement el PP serà el primer partit, amb majoria absoluta (posem 220 diputats), però Vox li anirà prop, perquè ja haurà superat el centenar. A Catalunya, el País Basc i Galícia, després de la il·legalització dels partits independentistes, el percentatge de ciutadans que acudiran a les urnes no superarà el quinze per cent. Amb un 12% de votants, a les tres nacionalitats històriques guanyarà el PP amb més del vuitanta per cent dels vots escrutats.  La baixíssima participació a les nacions sense estat, naturalment, no preocuparà ningú, ans al contrari: serà considerat un símptoma d’apaivagament de les tribus díscoles. 

I llavors, a la cúpula judicial, hi haurà un grup de magistrats amb moltíssim poder que començarà a pensar si al PP no hi ha massa regionalistes, si no tenen una perillosa tendència liberal o si n’hi ha que parlen llengües diferents de la de Castella. I començarà el setge al partit més d’esquerres que quedarà al parlament de les Espanyes. 

Per Bernat Joan i Marí