Des d’aquesta plataforma periodística volia donar a conèixer la situació precària en la qual, de nou, ens trobem els malalts de càncer. Ens hem quedat amb tres oncòlegs. No sé si hi són sempre ni si treballen a temps complet.
Hi ha un esgotament profund per part dels pacients que fa anys que aguantem l’inaguantable, i que hem d’invertir l’energia que necessitem per cuidar-nos en acudir a l’hospital a “mendicar” una prova, una consulta, un informe, etc. Personalment, em sent fatal, perquè sembla que som una molèstia i uns pesats.
No puc fer una llista de totes les anomalies que hi ha a l’hospital, no les conec totes i les que sí, no puc posar-les totes.
Sí que puc afirmar que ja fa molts mesos que no tinc una consulta amb un oncòleg. És més, el que se suposa que em porta no sap qui soc. Proves, TACs, sí, però a costa d’anar a l’hospital i demanar per favor que un metge me’n prescrigui un.
Analítiques? Potser fa més d’un any, segur.
Aquesta és una petita mostra del que estem patint, sobretot els pacients que ja fa massa temps que estem “vius” (?).
El grau d’ansietat al qual estem sotmesos no beneficia en absolut la cura de la nostra malaltia.
Per Pilar Hernández Ribera
