@D.V./ Poques coses deu haver més excitants avui en dia que una reunió de l’equip de govern municipal de Vila. Ja la manera com fa un any els regidors del PP van amotinar-se i van llençar per la borda a l’aleshores capitana del vaixell, Marienna Sánchez-Jáuregui, va ser una història extraordinària, però el que estem vivint a les darreres setmanes és meravellós. El que s’ha vist aquests darrers anys a Can Botino donaria per una temporada sencera de ‘House of Cards’, amb un Frank Underwood fent de cap de gabinet, atiant els odis entre els uns i els altres i recollint els fruits de la discòrdia.
Demanava Plutarc als déus que el protegís dels seus amics perquè “dels meus enemics ja m’encarrego jo”. Churchill deia que en política hi ha rivals, enemics, enemics mortals i, finalment, companys de partit. Realment, la vida amb els companys de partit és similar a la que tenen els membres d’un grup de rock. Treballen junts i també es sociabilitzen junts en eterns comitès, jornades, dinars, trobades, mítings i altres escenes del funcionament intern d’aquest magma que són els partits polítics.
El balanç dels tres anys de govern de Sánchez-Jáuregui i Pilar Marí ofereix escassíssims fruits: l’únic i relatiu èxit és l’aprovació del plec de condicions del nou contracte de recollida de fems -que es va aprovar després d’un dur i complicat debat-. Res més. Això sí, deixa un ric bagatge en escenes de vodevil delicioses i que han mantingut entretinguts als periodistes, que som persones molt cansadores i amb propensió a afartar-nos de tot.
Entre tot aquest desgavell, la figura de Lina Sansano era especialment atípica. Una persona molt respectada per la seva feina cultural, amb un nul interès en figurar o acaparar protagonisme, que admet que no li agrada la política i que va integrar-se a la llista municipal del PP per posar el seu granet de sorra per millorar la cultura a la ciutat d’Eivissa. Fer feina i estar tranquil·la. Unes pretensions inassumibles. A la vida política, per sobreviure són més útils altres virtuts com, per exemple, l’habilitat en el maneig de l’arma blanca. I no estic parlant d’ampolles de llet.
D. V.: Per què dius que s’ha renovat la contracta de recollida de fems? No és veritat. S’ha canviat el plec de condicions, però ni de conya s’ha renovat la contracta. Ni penso que es renovi, tal com estan les coses.
El matís és correcte i ja està corregit.