Opinions d’un tros d’ase, per Miquel Costa

A Formentera es remou la merda del passat

Divendres passat, durant el ple del Consell de Formentera, es va aprovar la incoació del BIC de la Colònia Penitenciària de La Savina. A efectes pràctics, això vol dir que la majoria dels nostres representants polítics estan d’acord  en reconèixer que el lloc on tants formenterers passaren fam i calamitats, víctimes de la brutal repressió del règim feixista durant la postguerra, mereix ser dignificat amb el grau de protecció que li atorga la declaració de BIC (Bé d’Interés Cultural).

Els partits a l’esquerra del president votaren a favor i els que estaven a la dreta es van abstenir. Curiosament, els dos partits a la dreta del president trobaren el mateix argument per abstenir-se i, per tant, no estar ni d’acord ni en desacord amb que la memòria d’aquella gent fos dignificada amb la figura del BIC. El motiu va ser que dins el perímetre de Es Campament que es volia protegir s’hi troben també les runes d’una casa construïda amb posterioritat, allà cap a l’any 1956, que  no està clar que mereixi ser reconeguda com a Bé d’Interés Cultural. És curiós observar, i també molt  trist, com per a alguns pesa més el “problema” de que les runes d’un barracó siguin declarades BIC de forma un tant col·lateral, que l’obligació moral que suposa dignificar un lloc on centenars de formenterers i forasters varen ser torturats amb presó, penúries i fam per defendre els ideals democràtics republicans.

Avui, des de les institucions democràtiques per les que van lluitar tota aquella gent, alguns s’abstenen del passat. Amb aquest sentit de la justícia no és estrany que Espanya, on no es poden investigar els crims d’estat del règim “anterior”, sigui el segon país del món en nombre de persones desaparegudes sense investigar, amb més de 150.000 desapareguts, tot just després de Cambodja. Alguns, a condemnar un règim criminal instaurat amb un cop militar, a investigar els crims que es van cometre amb absoluta impunitat i a fer justícia amb la memòria de les víctimes i les seves famílies, li diuen “remoure el passat”. Diguem-ho així, el divendres a Formentera remoguérem una mica la merda del passat. Gràcies a la voluntat política i bona feina de la Consellera de Cultura i Patrimoni del Consell, Sònia Cardona; la tasca de l’Obra Cultural Balear de Formentera i el suport dels consellers de GxF i del PSOE, avui la memòria d’aquells fets està una mica més dignificada. Crec.